Notícia

Els estats del GRULAC demanen l'autodeterminació de Puerto Rico

Els governs centreamericans i sud-americans recorden el “dret inalienable” de l'illa caribenya a la independència en el 50 aniversari de la resolució de l'ONU sobre el colonialisme · El Comitè Especial de Descolonitació demana als EUA que permetin autodeterminar-se als portoriquenys

La qüestió de Puerto Rico, un estat lliure associat als Estats Units que no gaudeix de plena sobirania política, va ser tractada en l'Assemblea General de les Nacions Unides celebrada el passat 14 de desembre, coincidint amb la commemoració del 50è aniversari de la resolució 1514 sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials.

En la sessió de commemoració, el Grup Llatinoamericà i Caribeny (GRULAC, denominació oficial que reben a l'ONU els estats centreamericans, sud-americans, caribenys i Mèxic), a través de les intervencions dels seus membres, va demanar que es revisés el cas de Puerto Rico, ja que, en paraules de l'ambaixador de Veneçuela, Jorge Valero, "les 29 resolucions i decisions que ha adoptat el Comitè Especial de Descolonització de l'ONU reafirmen el dret inalienable del poble de Puerto Rico a la lliure determinació i a la independència". En el mateix discurs, el president del GRULAC va assegurar que "Puerto Rico constitueix una nació llatinoamericana i caribenya que té la seva pròpia i inconfusible identitat nacional".

En aquest sentit, el Comitè Especial de Descolonització segueix reconeixent Puerto Rico com una colònia, i en les reiterades resolucions admet que encara no ha començat el procés de descolonització a la nació portoriquenya. També crida el govern dels Estats Units d'Amèrica a "assumir la seva responsabilitat de propiciar un procés que permeti que el poble de Puerto Rico exerceixi plenament el seu dret inalienable a l'autodeterminació i a la independència".

Un text a favor dels drets dels pobles a la lliure determinació

La resolució sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials declara en el primer punt que "la subjugació, dominació i explotació estrangera dels pobles, constitueix una negació dels drets humans fonamentals, és contrària a la carta de Nacions Unides i compromet la causa de la pau i la cooperació mundials". També esmenta que "tots els pobles tenen el dret de la lliure determinació; en virtut d'aquest dret determinen lliurement la seva condició política i persegueixen lliurement el seu desenvolupament econòmic, social i cultural". Aquesta resolució va servir per donar legitimitat i legalitat en dret internacional a tota una sèrie de processos descolonitzadors que es van dur a terme durant les dècades de 1960 i 1970.

Més informació: