El relator especial sobre els drets dels pobles indígenes de l'ONU, James Anaya, ha expressat la seva preocupació "sobre les mesures de desallotjament realitzades pels efectius de la força pública (de Xile) com a resposta als actes de reivindicació que han realitzat diversos clans rapanuis en els darrers cinc mesos a l'Illa de Pasqua com a conseqüència de les reclamacions històriques sobre l'illa".

Un terrenys en disputa per una construcció hotelera

En els darrers anys hi ha hagut diferents reclamacions i ocupacions de terrenys que els rapanuis consideren les seves terres ancestrals. Un dels conflictes més importants a l'illa ha estat entre una família i una empresa hotelera, que des del juliol de l'any passat és ocupada per diverses persones, en defensa de les seves terres.

El conflicte deriva d'uns terrenys en litigi des de 1967, quan arran de la construcció d'un aeroport comercial a l'illa de Pasqua s'arriba a un acord entre la família Hito (propietària ancestral dels terrenys) i Lindblad Travel, una operadora turística, per tal de poder construir un petit complex turístic per allotjar els primers turistes que arribaven a la zona. El 1970, Linblad va abandonar el projecte i va cedir el projecte a la família rapanui, fins que va arribar l'empresa CORFO (encarregada d'executar els projectes públics de Xile) i va signar un acord avantatjós amb la propietària dels terrenys pel qual el terreny passava a mans de l'empresa tot i que fos il·legal segons les lleis xilenes. Poc després CORFO, va vendre els terrenys a una empresa hotelera que hi va construir un hotel, tot i la negativa i les denúncies constants per part de la comunitat de rapanuis.

Forta presència policial a l'illa

A més de la conflictivitat de les terres, el poble rapanui també ha denunciat l'excessiva militarització de l'illa de Pasqua amb exagerats contingents policials que en els darrers mesos han arribat a l'illa i que han provocat desallotjaments violents, amb diverses persones ferides. El darrer cas de desallotjament violent va tenir lloc el 29 de desembre quan unes 70 persones van concentrar-se pacíficament en una cèntrica plaça de la capital, com a acte de protesta pels anteriors desallotjaments i reclamant el dret sobre les seves terres ancestrals. Un fort dispositiu policial de més de 100 carabiners va reprimir la protesta causant ferides a unes 20 persones entre elles dones i canalla. Aquest fet ha encès els ànims a tota l'illa i s'han succeït diverses manifestacions per demanar una taula de diàleg amb el Govern xilè per acabar amb els desallotjaments i la repressió policial.