El passat cap de setmana es va realitzar a la ciutat de Poncitlan, a l'estat mexicà de Jalisco, la 28a Sessió Plenària del Congrés Nacional Indígena (CNI) amb una declaració final que apostava per l'autonomia com un camí cap a la recuperació de terres, la defensa dels recursos naturals (especialment de la mineria) i de la cultura original, com també la creació de policies comunitàries o de plans d'actuació forestal. Durant el cap de setmana més de 110 delegats de 44 pobles originaris de l'actual Mèxic van estar discutint sobre les problemàtiques que avui dia viuen els indígenes.

La lluita contra la mineria

Un dels problemes més visibles que es van constatar en la sessió del CNI fou el conflicte obert amb diverses mineries que operen en territori mexicà, especialment el projecte miner que l'empresa canadenca First Majestic Silvert Corp, amb el beneplàcit del govern de Mèxic, vol fer en el centre religiós de Wirikuta. Aquesta zona és una àrea sagrada per al poble wixarika (també anomenat huitxol) i l'empresa té previst explotar 22 mineries de plata a cel obert. Segons les creences dels wixarikas, en el cor de Wirikuta és on el Sol va néixer i, des de fa moltes generacions, se celebren cerimònies i pergrinacions fins a la zona, com el lloc més sagrat de la cultura indígena. El projecte miner també afectaria de manera irreversible 16 nuclis de població i causaria contaminacions i desecaments en una zona molt més àmplia. Des de les comunitats wixarikas també denuncien que el projecte viola els seus drets com a poble, reconeguts en l'article 169 de l'Organització Internacional del Treball (OIT), i que afecta el 70% de l'Àrea Natural de Wirikuta, reconeguda per l'Estat mexicà.

El narcoterrorisme també afecta les comunitat

Un altre dels problemes importants que es va fer notar va ser la violència creixent contra comunitats indígenes per part del narcoterrorisme i les amenaces constants per tal que cedeixin terrenys pel cultiu de narcòtics. Un dels conflictes més sagnants és el que succeix a la comunitat indígena de Santa María Ostula on, des de juliol de 2008, 15 persones han estat assassinades per narcoparamilitars en un conflicte per la terra que fa anys que dura. Tot i així, des de juny de 2009, quan un grup de persones van ocupar unes terres ancestrals, els assassinats i les amenaces s'han vist incrementades, amb la passivitat del govern federal de Mèxic.