Acaben d'aparèixer les dades referents al cens de la població del Estats Units d'Amèrica o, millor dit, del moviment de la població nord-americana durant els últims deu anys. Algunes d'aquestes dades són especialment significatives. Per exemple, en deu anys la població anomenada dels hispans (originària del centre i sud del continent americà) ha pujat del 12,5% al 16%, dintre del conjunt dels gairebé tres-cents nou milions d'habitants. Els afroamericans, descendents dels esclaus procedents d'Àfrica, són al voltant del 13%. Des del punt de vista estadístic no han crescut tant com els hispans. Els blancs no hispans, la majoria fins ara, han augmentat només un 1%, durant el mateix període de deu anys.

Aquests resultats, a més de confirmar i pronosticar uns canvis significatius en la composició de la societat nord-americana, van deixant per la història el famós ideal del melting pot, és a dir l'ideal que Israel Zangwill, a través de la seva obra teatral titulada amb aquest nom, va difondre arreu. Literalment el melting pot es referia a un menjar composat de diversos ingredients que, amb l'objectiu de constituir una pasta homogènia, es fonen en ser manipulats. O sigui l'ideal indicat pel citat autor es presentava a través d'una metàfora que duia a fer creure que els Estats Units d'Amèrica era i havia de ser com un colador que servia per tal que persones procedents de molts països el traspassessin tot deixant enrere el que havien estat i es convertissin en ciutadans d'un nou i ampli país, nord-americans de ple dret. Amb igualtat absoluta. En compensació, els nouvinguts s'havien de comprometre, a fons, a aprendre i parlar una mateixa llengua, l'anglès, i a col·laborar en la constitució d'una personalitat col·lectiva que els ben distingís individualment i culturalment, davant del món, com a ciutadans dels Estats Units d'Amèrica. Aquesta distinció l'havien de mostrar en forma de plena adhesió a una sèrie de valors democràtics destinats al "consum intern" i a "l'exportació"...

Val a dir que l'esforç polític per a arribar a aquesta meta va ser ingent. Hagué de superar molts recels i divisions, arrelades en una societat dominada pels blancs de procedència europea: l'apartheid i les altres manifestacions del racisme, les desigualtats de fet entre els homes i les dones, les mancances d'oportunitats d'una gran quantitat de gent per a poder pujar en l'escala social...

Tanmateix, el procés del melting pot, que va tenir els seus moments àlgids a les dècades de 1960 i 1970, s'ha anat desinflant a mida que ha crescut la presa de consciència social en el sentit que el mateix melting pot ha estat la causa d'una "assimilació" de tothom a una societat hipotètica, idealitzada, al servei d'un ordre configurat pels dirigents de torn dels Estats Units d'Amèrica. En altres paraules, l'ideal d'una societat homogènia s'està allunyant de la realitat, del que vol, veritablement, la societat cada vegada més plural que constitueix l'entremat de la unió entre els nord-americans. Paradoxalment, aquest fenomen es dóna mentre s'està experimentant la globalització econòmica i la mundializació cultural, cada dia més invasores; fets que si bé sostenen el procés d'homogeneïtzació, més enllà dels Estats Units d'Amèrica, creen, per reacció, anticossos, actituds reivindicatives dels valors de l'heterogeneïtat, de les identitats distintes pròpies de la naturalesa humana i, en conseqüència, porten al redescobriment, en positiu, de les diverses cultures o maneres de ser.

D'aquí que, en contrast amb les deficiències i limitacions del melting pot, es vagi arrelant el concepte del salad-bowl (bol que conté porcions individuals d'amanida). O sigui, a efectes pràctics i cada dia amb més evidència, està prenent cos en la mentalitat dels nord-americans que la societat dels Estats Units d'Amèrica no pot acabar sent com un marca igualadora sinó que ha de ser un exemple del respecte als drets humans. Del respecte que ha de garantir l'alteritat i la diversitat cultural, sempre oposades i l'antídot a la desigualtat provocada per l'uniformisme.

Els resultats del cens que he citat al començament acceleren la comprensió del què conté el salad-bowl i ajuden a aprofundir una problemàtica que, de de fa un temps, està present als Estats Units d'Amèrica i que ara demana solucions urgents. De fet, ja són molts els nord-americans que dubten de l'americanització de tot, de seguir un model procliu a igualitarisme, a la fusió de cultures, a l'assimilació a qualsevol preu.

Però trobar l'equilibri dels factors que intervenen en el procés de canvi que està vivint la societat americana no és fàcil. Hi ha encara molt camí a per córrer per a extirpar de les mentalitats prejudicis i estereotips, per a revalorar la interculturalitat. En tot cas, en el context d'un president de color, d'una hispana a la presidència del Tribunal Suprem... s'està posant en relleu que la societat nord-americana és un conjunt de grups "ètnics" diversos que cohabiten en un mateix territori, però que no, per això, se senten fusionats en una sola cultura, que no es dissolen en una identitat compacte sinó que s'uneixen formant un ram de cultures.

Aquest és el sentit del debat que s'ha reprès a propòsit de les dades del cens a què m'he referit a l'inici. Un debat que torna a posar en qüestió el concepte, tan defensat en els estats centralistes, d'igualtat com si fos sinònim d'uniformisme o d'unificació i no com si expressés la unió de tothom, en el respecte a la diversitat.