Els cables de Wikileaks referents a l'Índia han revelat que els diplomàtics estatunidencs creuen que el govern indi "ni vol ni pot posar fi a l'explotació i victimització" dels 84 milions d'indígenes existents al país. El temor del govern dels Estats Units però, recau en la possibilitat que els naxalites (resistència armada maoista) puguin guanyar adeptes entre la població descontenta. A més, els cables també deixen entreveure que el govern indi considera les poblacions indígenes com un impediment per al creixement econòmic de l'Índia i que haurien de ser "expulsats dels boscos i integrar-los en la societat majoritària".

La nova Llei de drets dels boscos

El desembre de 2006 el govern indi aprovava la Llei dels drets del bosc, una llei que des del govern indi volia garantir que milions d'indígenes que vivien als boscos poguessin tenir drets sobre els seus terrenys, cosa que fins ara no era així. Fins a l'aprovació de la llei, la propietat dels boscos venia donada pel la Llei de boscos de 1927, impulsada pel govern britànic i que va causar una autèntica massacre a les zones on hi vivien els grups tribals, a més d'amenaçar greument la supervivència ambiental d'aquestes zones.

Tot i que la Llei de drets als boscos ha suposat un gran avanç per als indígenes, hi ha moltes crítiques des de les comunitats i organitzacions de defensa del medi ambient, ja que la llei serà molt complicada de dur a terme. Algunes veus crítiques asseguren que la norma es contraposa amb la proposta del creixement econòmic de l'Índia sense límits i que la gran majoria d'habitants del país no tenen en compte els indígenes, en una societat clarament marcada per les castes. D'altra banda, també es remarca que hi hauria d'haver un reconeixement real de les comunitats indígenes, un procés d'informació molt més ampli de quins són els seus drets i la implementació de la llei hauria de prevaldre per sobre d'altres estratègies econòmiques.

Tribunal Suprem i la sentència històrica

La polèmica dels cables de Wikileaks s'afegeix a la sentència històrica del Tribunal Suprem indi del principi d'enguany, quan el tribunal va condemnar la "injustícia històrica" que hi ha hagut contra les poblacions originàries, aquelles que "han aconseguit preservar molts dels costums tribals tot i l'opressió i atrocitats d'altres comunitats". Les proclames es van fer en el cas d'una noia indígena que va ser despullada, apallissada i passejada nua en públic per haver mantingut relacions sexuals amb un home d'una casta superior. Els dos magistrats del Tribunal Suprem van proclamar que la sentència dels homes involucrats (un any de presó) havien estat massa lleus per un "indignant".