L'Assemblea Nacional francesa ha donat aquesta setmana el vist-i-plau a un projecte de llei que modifica les condicions de per formar Govern a Nova Caledònia. La colònia francesa ha estat l'escenari d'un bloqueig polític considerable al llarg dels darrers quatre mesos, durant els quals s'han produït fins a quatre eleccions per elegir la formació del gabinet, que han acabat caient com a mesura de pressió del partit unionista Calédonie Ensemble.

Per entendre la naturalesa de la crisi, cal comprendre primer l'excepcionalitat del sistema polític de Caledònia. Amb un escenari caracteritzat per dos grans blocs polítics, l'unionista i l'independentista, la vida institucional està marcada en bona mesura per l'acord de Nouméa, que especifica l'autonomia sui generis -diferent de la de Guadalupe o Martinica, per exemple- i en virtut del qual s'ha de celebrar un referèndum d'autodeterminació entre 2014 i 2019, com a part el procés de descolonització.

Una de les normes més peculiars incloses en aquest acord és la condició que el Govern de l'arxipèlag sigui col•legial i inclogui representants de totes les forces polítiques presents al Congrés. Amb aquest escenari, n'hi ha prou que un dels membres de l'executiu plegui perquè el Govern en bloc hagi de dimitir i convocar eleccions anticipades.

I exactament això és el que ha passat a Caledònia des del febrer passat quan, després de dos anys de legislatura, els membres de la independentista Union Calédonienne van fer caure el Govern liderat per Philippe Gomès, de Calédonie Ensemble, acusant-lo que alguns municipis governats per aquesta formació no hissessin la bandera canac -que simbolitza la població autòctona i que és oficial juntament amb la francesa des del juliol del 2010-. Això va propiciar la convocatòria d'eleccions anticipades, el març següent, les quals van propiciar la presidència de Harold Martin, del partit unionista Rassemblement-UMP, rivals del fins llavors president Gomès.

El líder de Calédonie Ensemble, com a senyal de protesta contra un "cop d'estat" de Rassemblement i Union Calédonien, va dimitir, amb els seus companys de grup, per fer caure el Govern i convocar eleccions anticipades de nou. I va seguir aquest guió fil per randa l'abril i el juny següent, fins que el ministre francès d'ultramar, Marie-Luce Penchard, va demanar al Congrés i l'Assemblea Nacional francesa que reaccionessin al bloqueig polític.

El projecte de llei presentat aquest dimecres n'és el resultat. La principal modificació és que ara la dimissió d'una part de l'executiu no propiciarà la caiguda immediata del Govern. De fet, la llei només permetrà una dimissió en bloc cada 18 mesos. Això hauria de permetre a l'executiu sorgit dels comicis del juny, i liderat per Harold Martin, liderar Caledònia cap a aigües més tranquil•les i començar amb garanties el procés per celebrar el referèndum d'autodeterminació a partir del 2014, a banda d'afrontar les qüestions del dia a dia, entre les quals hi ha el creixent cost de vida, que ha estat motiu de protestes socials al llarg de les darreres setmanes.

Més informació:

• Tahiti-infos: Nouvelle-Calédonie: vote définitif d'un texte contre l'instabilité politique
• La 1ère: La loi contre l'instabilité politique adoptée
• Govern de Nova Caledònia: Après le Sénat, l'Assemblée nationale adopte à l'unanimité la modification de l'article 121 de la loi organique
• Aureli Argemí, al bloc de Nationalia:A Canàquia/Nova Caledònia, dues banderes no fan una nació