El nou estat tindrà problemes per ser reconegut, com Kosovo o Abkhàzia?

No, excepte algunes poques excepcions (Eritrea és contrària a l'existència del nou país). La majoria dels estats del món estan en procés de reconèixer el Sudan del Sud i s'espera que aquesta mateixa setmana les Nacions Unides en votin l'admissió. En general, la comunitat internacional no hi veu cap amenaça, perquè la secessió s'ha fet amb l'acord de l'estat matriu, el Sudan.

Li serà fàcil sostenir-se econòmicament?

Tindrà dificultats. El Sudan del Sud és un país ric en petroli, però també és cert que treure'n profit depèn de la seva capacitat exportadora, que continua en mans del Sudan, donat que els únics oleoductes que connecten els camps sud-sudanesos passen per territori sudanès. Hi ha una enorme mancança d'infraestructures, i és evident que el país necessitarà inversions multimilionàries per poder-se desenvolupar.

La població del Sudan del Sud és homogènia ètnicament?

La població sud-sudanesa, com la de la majoria d'estats africans, és molt diversa. Hi viuen una seixantena de pobles, els més nombrosos dels quals són els dinkes, els nuers, els xil·luks, els baris i els zandes. Hi ha propostes per constituir una Cambra de les Nacionalitats que representi tots els pobles del Sudan del Sud i que sigui un ens consultiu del govern.

La pau està garantida amb el seu antic estat matriu?

No, sobretot mentre Omar al-Bashir continuï al capdavant de l'Estat sudanès. El president del Sudan ha amenaçat en diverses ocasions el Sudan del Sud amb la guerra pel control de l'enclavament d'Abyei, una petita zona fronterera -però rica en petroli- que encara no se sap a quina banda de la demarcació interestatal quedarà.

I al Sudan, la situació millorarà després de la separació?

No hi ha gaires esperances. Omar al-Bashir, qui està requerit pel Tribunal Penal Internacional per jutjar-lo per crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidi, hi governa amb mà de ferro i ha anunciat que, després de la separació del Sudan del Sud, imposarà de forma més estricta la xaria i continuarà amb els plans d'arabització de la població. Al Sudan hi viuen pobles no àrabs com els nubes, els furs o els beges.

(A la imatge: Salva Kiir Mayardit, el primer president del Sudan del Sud independent.)

Més informació:

• El Bloc de Nationalia: article d'Aureli Argemí: El Sudan del Sud, un nou estat sense nom ni nació
• MónDivers: dossier Sudan del Sud, independència amb interrogants