L'associació France-Corse, que pretén ser representativa de la "majoria silenciosa" de la societat corsa, està duent a terme una campanya a favor del centralisme francès i en contra dels moviments nacionalitaris de Còrsega. Les activitats d'aquesta associació tenen un notable ressò en els mitjans de comunicació més difosos en l'illa i comencen a fer forat en l'opinió pública. La seva incidència més important, però, la trobem en el món universitari.

És des d'aquest món que un centenar d'estudiants, membres de diversos sindicats de la Universitat de Còrsega, han iniciat una campanya per a posar en evidència els objectius i la ideologia de France-Corse. Acaben de publicar un manifest en què denuncien les veritables intencions de France-Corse, un moviment que, si bé és nou en el nom, existeix des de fa molts anys. Ve a ser un renovat producte de l'organització de militants anticorsos, de caràcter violent, aplegats, en la dècada de 1980, sota les sigles de Còrsega Francesa Republicana.

El manifest (publicat al número de febrer de la revista U Ribombu, text no disponible en línia) comença reconeixent que tothom ha de tenir garantida la llibertat d'expressió: "Nosaltres no tenim vocació de criticar la llibertat d'expressió ni de fer callar ningú. Tanmateix, a l'hora en què, finalment, la societat de Còrsega s'està reunint al voltant dels grans temes, com són la defensa de de la llengua, dels drets del nostre poble [....], aquesta veu discordant que és la de France-Corse resulta, particularment, molesta", sobretot perquè s'atribueix la representació de la majoria silenciosa, sense cap fonament.

"Nosaltres, en tant que representants de la joventut corsa, hem d'erigir-nos contra els seus postulats que van contra els interessos del nostre poble, interessos que se situen molt més enllà de les coordenades 'dreta/esquerra/nacionalistes'. A la vegada volem pronunciar-nos sobre la mediatització excessiva d'aquesta organització que monopolitza el debat públic, diverses vegades a la setmana, en la premsa insular".

Contra els progressos tímids de la llengua corsa

France-Corse es distingeix pels seus atacs als nacionalistes corsos, als autonomistes i als regionalistes. Els estudiants consideren que els membres de l'associació "adopten un llenguatge i una actitud de menyspreu i d'odi envers els homes i les dones que treballen per a llur país" i "s'aixequen per a anar contra qualsevol manifestació de la identitat corsa, expressada culturalment, lingüísticament o políticament."

Aquesta oposició arriba "fins al punt de considerar la signatura d'una Carta de la Llengua Corsa com si fos un acte xenòfob", segons explica el manifest dels universitaris. La Carta és un document impulsat per l'Assemblea de Còrsega, que municipis, òrgans públics i entitats poden signar voluntàriament per tal d'implicar-se en la promoció i visibilització de la llengua corsa. Però els membres de l'entitat, diu el manifest, "prenen en bloc els qui es posicionen a favor de la llengua, que pertanyen a diverses formacions polítiques, com a antifrancesos i antirepublicans".

Els estudiants veuen menyspreada la seva universitat

Pel que fa a la Universitat de Còrsega, el manifest considera que France-Corse la menysprea, tot "considerant-la com un instrument de propaganda", com un niu de "terroristes incultes manipulats per una colla de gurus. Es tracta d'un menyspreu intolerable, violent, que, però, ha aconseguit fins ara un ampli ressò als mitjans de comunicació insulars". "No acceptem que els seus deliris tinguin tota la llibertat en els mitjans de comunicació i que ens impedeixin de donar-los una resposta. Les seves preses de posició expressen una obsessió malsana", expliquen els estudiants.

El manifest conclou dient que "en el moment que, gràcies a l'acció política, la llengua corsa troba a poc a poc el seu lloc en la societat, que el poble cors tempta de proposar models de desenvolupament sostenibles per a l'illa, quan ens estem reapropriant de la nostra cultura i de la nostra història en pau i la classe política troba acords per a desenvolupar-nos econòmicament o culturalment, ningú no hauria d'acceptar aquest gènere de preses de posició" d'una associació que "avui no representa res" perquè hi ha una realitat que emergeix: "Còrsega ha emprès un camí de canvi". Els estudiants consideren que els illencs estan arribant a ser "amos" del seu "destí", tant si agrada a Corse-France com si no. I reblen: "No sou majoria de cap manera, sou tan sols una minoria que fa soroll" i que perd ressò en la societat corsa, "particularment en la joventut".