Per 15 vots a 14, el Parlament de Grenlàndia va decidir ahir d'aixecar el veto a l'extracció d'urani del seu subsòl, una prohibició que estava vigent des de 1988. La decisió obre la porta a extreure també les anomenades terres rares, uns minerals fonamentals actualment per a la fabricació de diverses tecnologies (memòries d'ordinadors, làsers, tubs de raigs X...). El seu principal productor és la Xina.

La prohibició havia estat defensada pel partit que governava a Grenlàndia fins fa mig any, els independentistes d'esquerres de l'Inuit Ataqatigiit (IA), que van perdre les eleccions del març. El nou govern grenlandès -liderat pels socialdemòcrates sobiranistes del Siumut i suportat pels conservadors de l'Atassut- vol que l'explotació dels recursos naturals sigui una de les pedres angulars per a la construcció d'una Grenlàndia econòmicament autosuficient, mentre el país es prepara per a assolir eventualment la independència de Dinamarca.

La primera ministra grenlandesa, Aleqa Hammond, va defensar ahir l'extracció d'urani per raons econòmiques, explica The Arctic Journal. Segons Hammond, aixecar el veto és necessari davant el fet que "l'atur creix i el cost de la vida s'incrementa, mentre l'economia s'estanca".

Una decisió polèmica

La divisió que reflecteix el resultat de la votació al Parlament també és visible en la societat grenlandesa. Ahir mateix, grups d'opositors reclamaven als legisladors que no aixequessin el veto a l'extracció d'urani. Els crítics consideren que l'extracció de l'urani tindrà conseqüències negatives per al medi ambient i també argumenten que no és gens clar que els grenlandesos estiguin d'acord amb la mesura.

Hammond va dir el mes passat que el seu govern estava disposat a convocar un "referèndum consultiu" sobre la qüestió al sud de Grenlàndia, l'indret on es troba Kvanefjeld. Aquest jaciment és ric en zinc, terres rares però també en urani. La companyia que vol explotar el jaciment, Greenland Minerals and Energy (GME), diu que és impossible obtenir les terres rares sense extreure també l'urani. El referèndum no s'ha fet.

Sara Olsvig, en nom de l'Inuit Ataqatigiit, ha criticat la forma com el govern de Hammond ha liderat el procés per a permetre l'extracció de l'urani. Segons Olsvig, el procés ha estat fet amb un "enfocament antidemocràtic", amb l'objectiu d'apartar el Parlament i la ciutadania de la presa de decisions.

Permís de Dinamarca

El cas té encara una altra dimensió. Grenlàndia té les competències per a decidir sobre els seus recursos naturals, però no pas sobre els afers estrangers i la defensa, que resten en mans de Dinamarca. La primera ministra danesa, Helle Thorning-Schmidt, ha recordat que les exportacions de l'urani hauran de tenir el vistiplau de Dinamarca, donat que podrien afectar a afers relacionats amb la seguretat i les relacions internacionals del país escandinau. Thorning-Schmidt ha dit que està en contacte amb el govern grenlandès per tal d'encarar aquest assumpte plegats.

(Imatge: un grup de terres rares.)