El poble osseta, dividit entre la Federació Russa i la República de Geòrgia, és un dels pobles caucàsics que durant el segles XX i XXI han lluitat intensament pel seu autogovern, si bé l'absència d'un conflicte armat de llarga durada li ha negat la notorietat que sí que tenen nacions com Txetxènia o Ingúixia. Els ossetes són els descendents dels alans, un poble nòmada irànic que es va establir al Caucas vora el segle VII dC.

Actualment, aquesta nació es troba repartida en dues administracions diferents. Al nord de la serralada del Caucas, la República d'Ossètia del Nord-Alània constitueix una república federal russa. Aquí hi viuen aproximadament més de 300.000 ossetes, que formen el 53% de la població. L'ètnia russa és la més nombrosa a continuació, amb un 30% dels habitants. Hi són oficials tant la llengua russa com la osseta, però no la ingúixa, que es parla a Prigordni. Es tracta d'una de les regions orientals d'Ossètia del Nord, que històricament fou habitada per inguixos, fins que Stalin va començar la política de deportació en massa d'aquells pobles als quals acusava de col·laboracionisme, i va buidar Prigordni de població ingúixa. Avui, en aquesta zona hi conviuen tant ossetes del sud i del nord amb ingúixos, tot i que aquests darrers no tenen reconeguts els mateixos drets.

A Ossètia del Sud, en canvi, hi trobem un Estat independent de facto, dins de territori georgià, i reconegut només per Rússia i Nicaragua. En aquest territori hi viuen unes 70.000 persones, però els diversos conflictes i els conseqüents desplaçaments de població fan que la proporció d'ossetes i georgians sigui difícil de quantificar. L'any 1989 la població osseta era precisament de 70.000 persones, mentre que altres 100.000 ossetes vivien a la resta de Geòrgia. Tretze anys després, la xifra d'ossetes residents a Geòrgia -exceptuant el territori rebel- es reduïa a 38.000 persones.

Quan encara era una regió autònoma soviètica, Ossètia del Sud va intentar unir-se amb la part septentrional del país, però Geòrgia ho va impedir amb la força. Malgrat això, la influència de Tbilisi sobre Tskhinvali havia de durar poc, ja que el novembre de 1991, pocs mesos després que Geòrgia declarés la seva independència, va esclatar una sèrie d'enfrontaments violents entre partidaris de la independència osseta i les autoritats georgianes. El Govern de Geòrgia durant aquesta etapa era marcadament nacionalista, i es va oposar a qualsevol concessió a l'autonomia política, a la llengua i a la cultura ossetes.

De l'alto el foc el 1992 en va seguir la independència de facto d'Ossètia del Sud, que tenia el suport de la Federació Russia i amb qui Tbilisi no volia arribar al conflicte armat. L'estatus s'ha mantingut inalterat fins al 2008, amb institucions pròpies -Govern i Parlament, elegits en eleccions regulars-, oficialitat de la llengua osseta i una certa estabilitat política i econòmica, amb excepcions com el conflicte del 2004. El 6 d'agost del 2008, forces militars ossetes i georgianes es van acusar mútuament d'haver començat les hostilitats, en qüestió d'una setmana va esclatar un conflicte armat on s'hi van veure implicats els exèrcits d'Òssètia del Sud, d'Abkhàzia i de Rússia, d'una banda, i el de Geòrgia.

El conflicte, que va resultar amb la victòria del bàndol rus, va acabar de trencar els llaços entre Ossètia del Sud (al costat d'Abkhàzia) i Geòrgia. Pocs dies després de la guerra, Rússia va fer una passa més per demostrar el seu compromís amb les dues repúbliques secessionistes del Caucas sud -i la seva animadversió amb Geòrgia- i la Duma les va reconèixer com a Estats independents, un moviment que pocs mesos després va imitar Nicaragua. D'aquesta manera, Ossètia del Sud (al costat d'Abkhàzia) va entrar a la llista mundial dels Estats parcialment reconeguts, que inclou Xipre del Nord, Kosovo, la República Àrab Sahrauí Democràtica i Palestina, entre d'altres. Podeu trobar una cronologia del conflicte d'Ossètia del Sud a Nationalia.

Més informació sobre el poble osseta a Minority Rights Group.