Notícia
El DTK renova la crida a l’autonomia d’un Kurdistan sota setge
El moviment kurd reclama l’autogovern com a forma de superar el conflicte · L’exèrcit turc manté el setge i el bloqueig a diverses ciutats kurdes
El DTK -que agrupa centenars d’organitzacions de la societat civil i consells locals kurds, així com representants de partits kurds- renova d’aquesta manera la crida central de la seva proposta, formulada per primer cop el 2011 i que recull les aportacions teòriques principals del líder del PKK, Abdullah Öcalan, sobre la forma d’organització política del Kurdistan.
D’acord amb el document fet públic ahir, el DTK demana que en el marc d’aquestes autonomies kurdes, es reconeguin altres llengües oficials a banda del turc i que es garanteixi la codecisió entre homes i dones en totes les instàncies representatives i executives. Igualment, el DTK demana que les autonomies assumeixin competències en educació, salut, autonomia de les dones, energia, recursos naturals, economia i fiscalitat. Tot això, en el marc d’una nova Turquia democràtica.
Negativa permanent del govern turc
Tot aquest programa ha estat rebutjat per part del govern turc des del mateix moment en què el DTK el va donar a conèixer ara fa quatre anys. Per Ankara, l’autonomia democràtica que proposa el moviment kurd no és sinó un intent de trencar la unitat de la República de Turquia.
El 2013, l’actual president i llavors primer ministre turc Recep Tayyip Erdogan va concedir una sèrie de mesures mínimes, com permetre l’ensenyament del kurd a les escoles privades o obrir la porta a la recuperació dels noms de lloc kurds que haguessin estat substituït per topònims turcs.
Aquestes demandes quedaven molt per sota dels mínims acceptables per al moviment kurd, que reclama mesures concretes i de gran abast al govern turc, que durant els darrers anys ha estat negociant amb Öcalan -empresonat a Imrali- una sortida al contenciós turcokurd.
En aquesta fase, els moments de calma relativa s’han alternat amb èpoques de violència intensa. És el cas del moment actual: des del mes de juliol de 2015 i fins avui s’ha viscut un ressorgiment del conflicte al Kurdistan del Nord entre les forces turques, d’un costat, i els membres del PKK i les organitzacions locals kurdes que li donen suport, de l’altre. Des de llavors hi ha hagut almenys 200 morts per part de l’exèrcit turc i diversos milers del costat de la rebel·lió kurda.
Des de fa setmanes, diverses ciutats kurdes -Sur, Nisêbin i Cizre, entre d’altres- pateixen el setge i el bloqueig per part de l’exèrcit turc, que hi ha deixat centenars de morts. Parts d’aquestes ciutats estan controlades per les YDG-H -milícia de la joventut urbana kurda, propera al PKK.
La setmana passada, Erdogan va prometre “enterrar” els membres del PKK i de les YDG-H “a les trinxeres que ells mateixos han construït”.