Notícia

Segon referèndum a Escòcia / Vaga general a la Guaiana / Vint edicions de la Korrika

24 al 30 de març

Comença la Korrika 2017.
Comença la Korrika 2017. Autor/a: AEK
RECULL SETMANAL. La setmana que Londres ha iniciat el camí del Brexit, el Parlament escocès ha aprovat demanar un segon referèndum d’independència. Moments convulsos al Regne Unit, on podria perillar l’autogovern a curt termini. També convulsa, per motius ben diferents, és la situació a la Guaiana, que viu una enorme mobilització social de múltiples rostres. Més festiva és la celebració de la vintena edició de la Korrika, la cursa de la llengua basca, que acaba de començar.

 EL TEMA DESTACAT

El govern d’Escòcia demanarà un segon referèndum d’independència. El Parlament escocès ha aprovat, per 69 vots (SNP i Verds) contra 59 (laboristes, conservadors i liberaldemòcrates), de donar el mandat a l’executiu escocès perquè obri negociacions amb el govern britànic per tal de convocar un nou referèndum. Els diputats han pres la decisió la mateixa setmana que el govern britànic ha activat el mecanisme per iniciar la sortida del Regne Unit de la UE. La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, insisteix que el referèndum s’ha de fer quan les condicions del Brexit siguin clares. Sturgeon, per tant, voldria convocar la votació per al final de 2018 o principi de 2019. La primera ministra britànica, Theresa May, rebutja la convocatòria d’un segon referèndum.

I TAMBÉ

Vaga general a la Guaiana. El territori d’ultramar, pertanyent a França, està vivint unes de les manifestacions més grans de la seva història. Desenes de sindicats, entitats i moviments denuncien l’atur, la inseguretat, el cos de la vida, els salaris baixos i el mal govern. La petita i mitjana empresa reclama un “Pla Marshall” per al territori. El sentiment d’abandonament per part de la metròpoli és generalitzat, expliquen diverses veus guaianeses. La principal formació independentista guaianesa, el MDES, ha aplaudit la mobilització i ha proposat l’autogovern com a solució als mals que afecten el país sud-americà.

La formació de govern a Irlanda del Nord, en punt mort. El Partit Unionista Democràtic (DUP) i el Sinn Féin han esgotat el termini legal que tenien (fins al 27 de març) per posar-se d’acord per a formar un nou govern, i s’han acusat mútuament del fracàs. El Sinn Féin es va retirar de les converses en no aconseguir acords sobre els drets dels parlants de la llengua irlandesa i dels homosexuals, entre d’altres qüestions. El secretari d’Estat britànic per a Irlanda del Nord, James Brokenshire, ha donat als partits més temps perquè arribin a un acord. Si no poden formar un nou executiu, Londres podria veure’s obligat a suspendre l’autonomia i governar Irlanda del Nord directament.

La vintena Korrika de la història, en marxa. La cursa a favor de la llengua basca recorre, entre el 30 de març i el 9 d’abril, entre Otxandio i Pamplona. La Korrika transcorrerà per tots els herrialdes (territoris històrics) del País Basc i, com cada any, ho farà amb un objectiu doble: recaptar fons per als centres d’aprenentatge de l’èuscar de la federació AEK i conscienciar el país a favor de l’ús de l’idioma. El diari Gara n’ha elaborat un extens especial.

El partit dels turcs de Bulgària retrocedeix. A les eleccions legislatives celebrades el 26 de març, el Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS) ha aconseguit el 9% dels vots i 26 escons, 12 menys que el 2014. El DPS ha vist com el vot turc ha quedat dividit aquest cop per l’aparició de DOST, un nou partit que també busca el suport d’aquesta comunitat. Amb el 2,86% dels vots, DOST ha quedat fora del repartiment d’escons. Les eleccions les han guanyades els conservadors de GERB (95 escons), sense assolir la majoria absoluta. El segon lloc l’ocupen els socialdemòcrates del BSP (80 escons).

El Dia de la Unió de Bessaràbia i Romania, nova festivitat nacional romanesa. El president romanès Klaus Iohannis ha signat un decret, a proposta del Parlament, pel qual es declara el 27 de març nova festa nacional al país. Es tracta de la data que, el 1918, es va proclamar la unió entre l’Estat romanès i Bessaràbia, fins llavors una regió de l’Imperi rus. Bessaràbia, a grans trets, és l’actual estat independent de Moldàvia.

ALTRES ARTICLES D’INTERÈS