Breu

El resultat del referèndum esperona els independentistes de Nova Caledònia i els de la Polinèsia

Les illes del Pacífic rebutgen separar-se de França però més d’un 43% vota a favor de la sobirania plena

Ciutadans fan cua per votar al referèndum.
Ciutadans fan cua per votar al referèndum. Autor/a: FLNKS
Sorpresa relativa al referèndum d’autodeterminació celebrat ahir a Nova Caledònia. Si bé el “no” a la independència va guanyar —com ja era previst—, ho va fer amb un resultat molt més ajustat que no s’esperava. El “sí” va obtenir el 43,3% dels vots i el “no” es va quedar al 56,7%. Per contra, tots els sondejos preveien que els vots contraris a la separació serien, pel cap baix, el 65%.

El resultat ha esperonat el camp independentista, que ara no veu impossible guanyar els dos nous referèndums d’autodeterminació que l’Acord de Nouméa permet d’organitzar el 2020 i el 2022. “Hi som a prop [de guanyar]”, ha dit el portaveu del Front d’Alliberament Nacional Canac Socialista (FLNKS), Aloisio Sako, “i encara ens queden dos referèndums més”. Si un terç dels diputats del Congrés de Nova Caledònia en reclamen la convocatòria, els referèndums s’hauran de fer. Els independentistes tenen el 46% dels escons.

I el referèndum ha ressonat també en un altre dels territoris que França té al Pacífic, concretament a la Polinèsia. Allà, el principal partit independentista, el Tavini Huiraatira, ha aprofitat per reclamar a França la celebració del seu propi referèndum d’autodeterminació. “França té una missió sagrada: facilitar l’emancipació dels pobles que ha colonitzat”, ha remarcat el partit.

Fa anys que el Tavini Huiraatira demana la convocatòria d’un referèndum. La Polinèsia es troba inscrita a la llista oficial de l’ONU de territoris no descolonitzats des de 2013. Nova Caledònia també hi és, des de 1986.