Breu
El nacionalisme basc supera els dos terços dels escons al Parlament d’Euskadi
El PNB podrà continuar governant amb el suport del PSE-PSOE i amb el nou estatut com a afer pendent
Dels 75 escons del Parlament, el PNB n’ha aconseguit 31, tres més que el 2016. La segona posició és per a EH Bildu, amb 22 seients, quatre més que a les eleccions anteriors i màxim històric de la coalició independentista.
En tercera posició queda el PSOE, amb 10 escons, un més que fins ara. La coalició de Podem i Esquerra Unida (Elkarrekin Podemos) pateix un retrocés fort i passa dels 11 escons de 2016 a 6. Amb 5 seients es queda la coalició formada pel PP i Ciutadans (el PP havia aconseguit 9 escons fa quatre anys i Ciutadans, cap). Finalment, entra per primer cop a la cambra basca Vox, amb un escó.
Tercer cop que el nacionalisme basc supera els dos terços
Des de la fi del franquisme, els partits nacionalistes bascos havien superat els dos terços dels escons al Parlament d’Euskadi en dues ocasions: a les primeres eleccions de 1980 i a les de 1986. A les de 1990 havien obtingut, exactament, els dos terços. Des de llavors sempre havien quedat per sota d’aquest registre però mantenint sempre la majoria absoluta, excepte a les eleccions de 2009, quan la il·legalització dels principals partits de l’esquerra independentista va deixar el nacionalisme basc amb 35 escons de 75 i va permetre la conformació d’un govern nacionalista espanyol per primer —i únic— cop.
El nou estatut, la qüestió recorrent
Des que el 2012 va recuperar el govern basc, el PNB ha apostat per aconseguir un nou estatut que ampliï l’autonomia d’Euskadi dins d’Espanya i estableixi una relació de bilateralitat entre els executius de Vitòria i Madrid. El 2018, PNB i EH Bildu van pactar les bases del nou estatut a partir dels treballs de la Ponència d’Autogovern del Parlament d’Euskadi, però aquest procés va desembocar el 2019 en la presentació de tres projectes diferents de text: un de conjunt de PNB, PSOE i Podem —que, a més, no contenia un acord sobre el dret de decidir—, un d’EH Bildu i un altre del PP que demanava de paralitzar el procés.
Al seu programa, el PNB aposta per continuar i completar els treballs de la Ponència de l’Autogovern, que permetin acabar pactant una relació entre Euskadi i Espanya “de naturalesa confederal” i que reconegui la “identitat nacional” del poble basc.
El programa dels seus socis, el PSOE, està força lluny d’aquests plantejaments. El programa dels socialistes parla d’una “actualització” de l’estatut sense fer cap referència a una ampliació competencial.
Al programa d’EH Bildu es troba la mateixa referència que al del PNB a un nou model “de naturalesa confederal”. Però així com el partit independentista d’esquerres subratlla que l’autogovern basc no pot estar “supeditat” a Espanya, el programa del PNB remarca que el canvi s’ha de fer a través de mecanismes constitucionals.