Breu

El govern francès es diu “preparat” per a debatre sobre l’autonomia de Guadalupe

El partit del president de Còrsega reclama a París que, si vol parlar d’estatuts, comenci per l’illa mediterrània

Sébastien Lecornu, en el missatge televisat on ha evocat l'autonomia de Guadalupe.
Sébastien Lecornu, en el missatge televisat on ha evocat l'autonomia de Guadalupe. Autor/a: Ministère des Outre-mer
El ministre francès d’Ultramar, Sebastien Lecornu, ha afirmat que el govern està “preparat” a debatre sobre una possible autonomia per a Guadalupe, arxipèlag del Carib que les darreres setmanes ha estat l’escenari de protestes i disturbis als carrers.

Les protestes s’han dirigit en primera instància contra les mesures decretades pel govern francès per a contenir la pandèmia de la covid-19. En el rerefons, però, hi ha un malestar generalitzat per les condicions de vida a les illes.

Diversos dirigents de Guadalupe, entre els quals el president del Consell Regional, Ary Chalus, han retret els darrers mesos que les decisions sanitàries preses per París no tenien prou en compte les característiques i condicions de l’arxipèlag caribeny. El 2019, els càrrecs electes de Guadalupe havien reclamat que França permetés adaptar les lleis estatals d’una forma diferenciada al territori del Carib.

Lecornu ha evocat la possibilitat d’un diàleg per a l’autonomia després d’haver-se entrevistat amb representants electes de Guadalupe la setmana passada. “Segons ells, Guadalupe es podria gestionar millor ella mateixa”, ha dit el ministre. Lecornu ha aventurat que un possible model seria el de la Polinèsia.

Guadalupe constitueix actualment una regió i un departament d’ultramar francès. Com a tal, no disposa d’un estatut específic.

Crida des de Còrsega

Femu a Corsica, el partit del president cors, Gilles Simeoni, ha emès un comunicat en què deplora que el govern francès no apliqui el mateix enfocament a Còrsega. El comunitat recorda que “una gran majoria dels corsos” han donat suport reiteradament als partits polítics que reclamen un estatut d’autonomia però que, per contra, el govern francès s’ha negat sistemàticament a parlar-ne.

A les eleccions de 2021, els partits nacionalistes corsos van aconseguir dos de cada tres vots emesos. El mes d’octubre, el govern cors va presentar un estudi en què suggeria tres vies constitucionals cap a l’autonomia.