Breu

El govern cors presenta un informe que proposa tres vies cap a l’autonomia

L’autora de l’estudi diu que no hi ha cap “fre jurídic” sinó “cultural: el jacobinisme”

Mastor i Simeoni durant la presentació de l'informe.
Mastor i Simeoni durant la presentació de l'informe. Autor/a: Cullettività di Corsica
El govern cors ha presentat un informe sobre l’encaix de l’autonomia de Còrsega en la Constitució francesa, una proposta que cerca una “solució política” a un conflicte “històric”, segons ha explicat el president cors, Gilles Simeoni.

L’informe, redactat per la jurista i professora de la Universitat de Tolosa 1 Wanda Mastor, esmenta tres possibles vies cap a l’autonomia. Una, “de mínims”, seria afegir un nou article, el 72.5, a la Constitució, que permetria a Còrsega “adaptar algunes lleis a les especificitats locals”. No seria, per tant, una autonomia legislativa, com sí que permetria la segona via proposada, la d’un nou article 74.2, en què Còrsega “podria aprovar les seves pròpies lleis sense passar pel filtre de París”. La tercera via, “de màxims”, comportaria redactar un nou títol sencer a la Constitució que permetés “l’accés a la sobirania plena” a Còrsega, inspirat en el títol XIII relatiu a Nova Caledònia.

Mastor ha dit que el seu estudi, encarregat pel govern cors, demostra que no existeix “cap fre jurídic” per a l’autonomia de Còrsega, sinó “un fre cultural: el jacobinisme”.

El document remarca, en tot cas, que aquesta és una qüestió que hauran de debatre els representants polítics. És “un punt de sortida per al debat”, diu Simeoni, qui ha demanat als candidats a les eleccions presidencials franceses de 2022 que es posicionin sobre la proposta corsa.

Els successius governs i presidents francesos han rebutjat, fins avui, la noció d’una autonomia legislativa per a Còrsega.

Segons el president cors, l’estatut d’autonomia, que hauria de ser “de ple dret i de ple exercici”, és “un punt d’equilibri entre les forces que són nacionalistes [corses] i les que no ho són”.

L’informe també proposa vies per al reconeixement constitucional del poble cors i per a l’aplicació de l’ensenyament immersiu de les llengües minoritzades, que va ser declarat inconstitucional el maig de 2021.

Mots clau: autonomia, Còrsega, Estatut dAutonomia, França, Gilles Simeoni