Notícia
Còrsega dóna un suport electoral massiu als partits que reclamen l’estatut d’autonomia
Les llistes nacionalistes corses sumen més de dos terços dels vots · El partit autonomista bretó retorna al Consell Regional de Bretanya
El partit de Simeoni, Femu a Corsica (autonomista), ha obtingut aquest 27 de juny el 40,6% dels vots sota l’etiqueta Fà Populu Inseme. Gràcies a la prima d’escons que s’enduu la llista guanyadora, Fà Populu Inseme/Femu a Corsica tindrà majoria absoluta a l’Assemblea: 32 escons de 63.
En segon lloc ha quedat la coalició conservadora francesa de Laurent Marcangeli, amb el 32% dels vots i 17 escons. Tercera posició per a la coalició del PNC (autonomista) i Corsica Libera (independentista), amb el 15,1% dels vots i 8 escons. En quart lloc queda Core in Fronte (independentista), amb el 12,3% dels vots i 6 escons. No estarà representat a l’Assemblea cap partit de l’esquerra francesa.
Les eleccions deixen dos grans guanyadors en el camp nacionalista cors. D’un costat, Gilles Simeoni, que veu premiada la seva aposta de no repetir coalició amb el PNC i Corsica Libera —el 2017, els tres blocs s’havien presentat plegats sota la marca Pè a Corsica— i que no necessitarà cap altre suport a l’Assemblea per a governar. De l’altre, Jean-Félix Benedetti, líder de Core in Fronte, que esdevé el primer partit independentista a l’Assemblea, per sobre de la Corsica Libera de l’històric dirigent Jean-Guy Talamoni.
Les tres candidatures corses s’han presentat a les eleccions amb la proposta de negociar un estatut d’autonomia per a Còrsega que permeti que l’Assemblea pugui aprovar lleis pròpies per a l’illa. Simeoni ha cridat les altres dues candidatures nacionalistes corses, així com a altres organitzacions de l’illa, a crear una “plataforma tan gran com sigui possible” perquè la nova legislatura sigui la de la “concreció” d’una “solució política amb l’Estat” i del “projecte col·lectiu” del poble cors.
El govern de Simeoni, però, ja va sortir de les urnes el 2017 amb el mandat d’aconseguir aquesta autonomia. El president francès, Emmanuel Macron, es va afanyar a rebutjar una autonomia legislativa per a Còrsega, l’oficialitat de la llengua o la institució d’un estatut de resident. Macron, per contra, va acabar oferint un estatut rebaixat que permetria a l’Assemblea corsa d’adaptar algunes lleis franceses a la realitat de l’illa, sense poder legislar.
Eleccions regionals i departamentals
Al mateix temps que Còrsega, han tingut lloc les segones voltes de les eleccions regionals i departamentals a la resta del territori de la República Francesa. Fa una setmana us vam explicar el més destacat de la primera volta (20 de juny), sempre des de la perspectiva dels partits de les nacions sense estat. Ara repassarem, en primer lloc, diversos resultats destacats de les eleccions regionals i, en segon lloc, farem esment de tres eleccions departamentals: Alsàcia, País Basc i Catalunya, on totes les candidatures es presenten en binomis —és a dir, es vota una dupla de candidats formada sempre per una dona i un home, a fi que el Consell resultant sigui paritari.
Bretanya: la UDB retorna al Consell amb quatre escons
La llista més votada a Bretanya ha estat la de l’actual president socialista, Loïg Chesnais-Girard, que però ha perdut la majoria absoluta: tindrà 40 escons d’un total de 83. Dins d’aquesta llista ha estat elegit Paul Molac, militant històric per la defensa de la llengua i la cultura bretones i impulsor de l’anomenada Llei Molac.
La Unió Democràtica Bretona (autonomista de centreesquerra) tindrà quatre escons al Consell Regional (Gael Briand, Nil Caouissin, Ana Sohier i Kristian Guyonvarc’h), obtinguts dins de la coalició ecologista Bretagne d’Avenir, que n’ha aconseguit 12. L’UDB repeteix així el seu millor resultat, el 2010, quan també va sumar quatre escons. El 2015, en una coalició amb un altre partit autonomista bretó, havia quedat fora del Consell.
El Consell el completaran Els Republicans (conservadors, 14 escons), Nous La Bretagne (una coalició que abasta des del centredreta fins al centreesquerra i que inclou el partit de Macron, 9 escons) i Reagrupament Nacional (extrema dreta, 8 escons).
Una de les propostes més destacades de la campanya de la coalició d’ecologistes i autonomistes ha estat la de crear un estatut de resident a Bretanya. Una idea que, com hem esmentat abans, els nacionalistes corsos fa anys que proposen. L’objectiu: frenar l’encariment dels preus dels habitatges al litoral i la proliferació de segones residències. La resta de partits l’han rebutjada.
Guaiana: victòria del candidat d’un partit guaianès
La coalició de partits d’esquerres francesos i regionalistes, autonomistes i independentistes guaianesos ha aconseguit la victòria i la majoria absoluta a l’Assemblea de la Guaiana. El nou president serà Gabriel Serville, fundador i líder del moviment Peyi Guyane. Serville considera que cal “obrir el debat sobre l’autonomia” de la Guaiana i el desembre de 2020 va avisar, en una intervenció davant l’Assemblea Nacional francesa, que el país sud-americà “no es pot administrar” com un departament de la metròpoli i que cal construir una “nova relació” entre Caiena i París.
La Guaiana es troba, precisament, en ple debat sobre l’evolució del seu encaix estatutari a la República Francesa. L’autonomisme guaianès voldria un estatut que, d’acord amb l’article 74 de la Constitució, permetés a la Guaiana d’aprovar les anomenades “lleis de país”, normes legals diferents de la resta de França, com ja és el cas de Nova Caledònia o la Polinèsia. El gener de 2020, els electes guaianesos van donar suport a la petició d’un “estatut sui generis”, a negociar amb París, sense gaire concreció. A Serville li correspondrà d’encapçalar aquest procés incert des de la primera institució de la Guaiana.
Martinica: els autonomistes tornen al poder
Victòria de l’autonomista Serge Letchimy a la Martinica. President entre 2010 i 2015, el candidat del Partit Progressista Martiniquès (PPM) ha derrotat el president sortint, Alfred Marie-Jeanne, del Moviment Independentista Martiniquès (MIM), que tot i el seu nom, actualment no defensa cap programa secessionista.
Letchimy va recuperar, el 2017, l’històrica reivindicació autonomista del PPM, que el partit tenia congelada des de 1981. Però la qüestió de l’autonomia no ha figurat entre les destacades de la campanya electoral. El debat sobre l’evolució estatuària es troba en un estadi menys avançat a l’illa caribenya que no pas a la Guaiana.
Gran Est: el defensor de la unitat de la regió surt vencedor
El naixement de la regió del Gran Est —fusió d’Alsàcia, Lorena i Xampanya-Ardenes— va ser polèmic des del primer moment atès que part dels alsacians i dels lorenesos no volien veure desaparèixer les seves regions. Aquest malestar va portar, finalment, a la recuperació d’una institució alsaciana (la Col·lectivitat Europea d’Alsàcia, amb un rang més o menys similar al d’un departament), però sempre dins del Gran Est.
Ahir, el gran valedor de la unitat del Gran Est, l’actual president Jean Rottner, va guanyar les eleccions amb el 40% dels vots (37% a Alsàcia) i la majoria absoluta dels escons. La centrista Brigitte Klinkert, que tenia el suport dels autonomistes alsacians d’Unser Land i havia promès un referèndum sobre els límits de la regió —possiblement obrint la porta a la separació d’Alsàcia—, es va quedar amb el 12% dels vots (20% a Alsàcia).
Occitània: sense escons per als partits occitanistes
Per a tancar el repàs a les regionals, comentarem que cap partit occitanista ha aconseguit escons en cap de les quatre regions en què es troba dividida Occitània. Tampoc la llista ecologista Occitània i el País Català Naturalment, que comptava amb el suport d’Unitat Catalana i Sí al País Català, no es va classificar per a la segona volta de les regionals. Tanmateix, recordarem que, a la primera volta, la llista que el Partit Occità (POC) havia presentat a la Provença va aconseguit el 2,2% dels vots, un resultat relativament bo si el comparem amb les xifres habituals del nacionalisme occità.
Departamentals: al País Basc, dos abertzales elegits al Consell
Iniciem el repàs a les eleccions departamentals. El partit de l’esquerra abertzale Euskal Herria Bai va confirmar ahir els bons pronòstics que li auguraven els resultats de la primera volta en aconseguir l’elecció de dos consellers (el binomi format per Iker Elizalde i Annie Poveda) al Consell Departamental dels Pirineus Atlàntics, format pels territoris històrics del País Basc del Nord i del Bearn. El Consell tindrà una àmplia majoria de la coalició de centredreta, que ha guanyat en tots els cantons bascos —tret del d’Elizalde i Poveda— i en una part dels del Bearn.
Alsàcia: sense consellers autonomistes d’Unser Land
El binomi format per Marie-Christine Huber-Braun i Jean-Denis Zoellé (Unser Land) havia arribat a la segona volta de la circumscripció de Sankt Ludwig (Saint-Louis) a les eleccions de la Col·lectivitat Europea d’Alsàcia. Els candidats d’Unser Land, però, han perdut davant del binomi conservador d’Els Republicans, de manera que el partit autonomista no tindrà representació en un Consell on els binomis de dreta i centredreta han guanyat el 80% dels escons.
Catalunya del Nord: majoria de l’esquerra
A la Catalunya del Nord, els binomis de l’esquerra (incloent-hi socialistes, comunistes i ecologistes) han sumat la majoria al Consell Departamental dels Pirineus Orientals, on no s’asseuran representants de cap partit català. Tanmateix, val a destacar la reelecció del comunista d’orientació catalanista Nicolas Garcia, exalcalde d’Elna. S’espera que l’actual presidenta del Consell, Hermeline Malherbe (Partit Socialista), continuï al càrrec.