Breu
Tres organitzacions denuncien la discriminació dels amazics i dels negres al Marroc
La subordinació lingüística, el racisme i el sexisme són tres aspectes centrals del problema, segons les entitats
L’informe presentat per les tres entitats considera que l’Estat marroquí no fa prou per a implementar l’oficialitat de la llengua amaziga, aprovada en la Constitució de 2011. El document denuncia que, d’aquí a 2030, només s’ha previst la generalització de l’ensenyament de l’amazic a primària, i que el nombre de professors que estan sent preparats anualment és absolutament insuficient per a cobrir les necessitats. També critica que entre 2018 i 2022 el nombre d’alumnes que rebien ensenyament d’amazic va baixar dels 600.000 (xifra oficial) a 350.000 (fonts d’MRG).
El document també denuncia la discriminació “interseccional” que pateixen les dones amazigues, les quals, a la seva condició de membres d’un poble subordinat amb una part significativa de la seva població en zones rurals marginades, han d’afegir les barreres específiques que pateixen en els àmbits educatiu —com ara un menor índex d’inscripció a l’escola secundària en comparació amb els homes—, laboral o sanitari.
Pel que fa als negres —part dels quals són autòctons marroquins, sobretot del sud del país, i part immigrants d’altres països africans—, l’informe conclou que pateixen discriminació “en l’accés als serveis, l’educació, el treball i l’habitatge, i habitualment són objecte de violència física”. Aquesta situació, diuen les tres entitats, es veu afavorida per un context social en què els estereotips i els discursos d’odi impregnen la societat i davant dels quals les autoritats fan poc.