Entrevista
“La nostra estratègia és anar buidant la Llei de l’Autogovern per assolir la independència de les Fèroe”
Hervør Pálsdóttir
Diputada al parlament de les Illes Fèroe
David Forniès: Fa molt de temps que les Illes Fèroe apareixen als mapes dels estats que poden ser independents d’aquí a un temps. Quins són els plans i expectatives del camp independentista feroès pel que fa a l’autodeterminació de cara al futur?
Hervør Pálsdóttir: M’agradaria respondre-ho també amb una mica d’història, perquè som una nació autogovernada des de finals de la dècada de 1940. Potser va ser el punt àlgid del nostre moviment independentista després de la Segona Guerra Mundial, quan ens vam autogovernar perquè Dinamarca estava ocupada per l’Alemanya nazi. Això ho va canviar tot, políticament, per a les Fèroe. Després vam fer un referèndum en què la majoria de la gent va votar a favor que les Fèroe es convertissin en un país independent. Però el parlament va ser dissolt i el referèndum es va anul·lar. Així que tenim aquesta Llei de l’Autogovern, que ens regeix avui. Aquesta és la raó per la qual es va crear el meu partit [el Tjóðveldi]: per treballar per al resultat d’aquell referèndum.
«A mesura que ens fem més rics com a país, també veiem que l’oportunitat d’esdevenir independents amb el mateix benestar que tenim avui és possible»
Hem vist que, d’ençà de llavors, moltes coses han canviat, i cada cop hem agafat més competències de Dinamarca, de manera que ara som quasi completament autònoms en tot el que té a veure amb les Fèroe a escala interna. Crec que, políticament, entre el poble feroès la proporció dels que volen que les Fèroe esdevinguin un país independent o bé que romanguin al regne danès és de 50 a 50 respectivament. Però a mesura que ens fem més rics com a país, també veiem que l’oportunitat d’esdevenir independents amb el mateix benestar que tenim avui és possible. Es pot dir que la nostra estratègia és —com en diem nosaltres— buidar la Llei de l’Autogovern. Ens fem càrrec de totes les jurisdiccions que podem, pas a pas, i estem actuant com si fóssim un país independent pel que fa a la política exterior, la política de seguretat... Exigim que, si algú vol parlar amb les Illes Fèroe, han de parlar amb nosaltres directament, i no pas a través de Dinamarca. D’aquesta manera, assumim cada cop més responsabilitat sobre el nostre propi país. Es podria dir que políticament, aquesta és l’estratègia. Tot i que ara mateix no tenim una gran majoria per a la independència, la gent també vol que ens governem i siguem un país actiu al món global. Per tant, només ens queden uns quants passos per fer, però acostumen a ser els més difícils.D. F.: Quins són?
H. P.: Si ho he de resumir, diria que ara quasi som independents econòmicament. No rebem gaires diners de Dinamarca: uns 600 milions de corones daneses [80 milions d’euros], al voltant del 6% del nostre pressupost, o al voltant del 2% del nostre PIB. Fa 20 anys, era al voltant del 30% del pressupost.
A banda, però, hem d’assumir la policia, els jutjats i la justícia. Les Illes Fèroe tenen jurisdicció sobre els poders executiu i legislatiu, però també necessitem el poder judicial. Aquest és un gran pas, estem treballant-hi i esperem que ho puguem fer en un futur pròxim. Però ara mateix no està sobre la taula dels altres partits, malauradament. I, per descomptat, no podem —sobre el paper— tenir una política exterior i de seguretat pròpia perquè són competències del regne danès. Però estem prenent un paper més actiu políticament en aquestes àrees. Així, tot i que legalment no podem disposar d’aquestes àrees abans de ser un país independent, aquest també és un gran pas.
D. F.: El govern actual està intentant obtenir més àrees de gestió segons l’acord de coalició al qual va arribar després de les eleccions del 2022. El vostre partit és membre d’aquest govern, però els socialdemòcrates —que no són independentistes— són els socis principals de la coalició. Calia, doncs, arribar a un acord amb ells: quins són els àmbits en què esteu treballant en aquesta legislatura per avançar cap a la independència?
H. P.: Els independentistes, en els darrers dos anys, no hem estat gaire bons col·laborant [entre nosaltres] perquè no estem d’acord en molts altres àmbits, per exemple en la distribució de la riquesa. Així que hem estat al govern amb els socialdemòcrates i els liberals —ara hi som, i també fa quatre anys—, però aquesta vegada hem aconseguit un acord amb ells per reduir la nostra subvenció global, o block grant (els diners que rebem de Dinamarca). Així que la reduirem de 100 milions de corones [13 milions d’euros] durant els pròxims quatre anys. Això és més o menys la sisena part de la subvenció global actual. No s’havia reduït en els darrers 20 anys. Nosaltres ho veiem com una gran victòria. I després també assumirem el control del trànsit aeri, que avui és competència danesa. Ens permetrà ser més actius a la zona àrtica, pel que fa a la seguretat. I serem a la taula perquè controlem el nostre trànsit aeri.
D. F.: Això també vol dir assumir el trànsit aeri militar?
H. P.: No, perquè aquesta és una jurisdicció danesa que no podem assumir. Però com que controlarem el trànsit aeri, haurem de cooperar amb Dinamarca. Això també ens aporta més implicació per saber què passa al nostre àmbit o territori, cosa que fa temps que no sabem.
D. F.: Quan s’espera que obtingueu aquest control?
H. P.: Hi estem treballant; haurem d’aprovar un projecte de llei potser d’aquí a un any, i després el pla és assumir-lo el 2026. Hi ha àrees a què és una mica difícil d’arribar...
Ja hem aprovat algunes proposicions de llei per fer-nos càrrec de competències més petites. Tenim una llei danesa sobre emergències pandèmiques —es va aplicar durant la pandèmia del coronavirus— i això va significar que no podíem introduir lleis ni canvis legals que hauríem volgut per a controlar la pandèmia, perquè era una llei danesa. Així que ara ens n’hem fet càrrec, de manera que si arriba una altra pandèmia, estarem preparats. I, a més, assumirem unes altres competències més petites, a partir de gener de l’any vinent, pel que fa a alguns temes del mar. El mar és important per a nosaltres!
D. F.: N’estic segur!
H. P.: Volem fer-nos càrrec de tot allò que tingui a veure amb el mar!
D. F.: És clar. Abans has dit que en la teva opinió —i, per descomptat, si mirem els resultats electorals— es pot dir que hi ha suport i rebuig a la independència entre els feroesos més o menys a parts iguals. Però creus que l’apetència de més autogovern, encara que no sigui una independència total, és general a les illes?
H. P.: Sí, jo diria que el poble feroès vol més autogovern, però hi ha aquest desacord sobre si hauria de ser la independència o bé més autogovern dins el reialme danès. Però sí, crec que hi ha una majoria que vol més autogovern. No hem fet un referèndum sobre la independència des de la dècada de 1940, així que també seria possible que un nou referèndum donés una majoria per la independència si hi hagués una campanya a favor.
D. F.: Voleu fer-ne un?
H. P.: Volem, però no hi ha majoria al parlament per a això.
D. F.: El parlament feroès tindria potestat per convocar-lo, o necessita que el danès ho permeti?
«La llibertat és una cosa que has de prendre, no pas una cosa que algú t’hagi de donar. Però també sabem que, si no comptem amb el suport de Dinamarca per a la independència, no volem acabar en una situació com la de Catalunya»
H. P.: Se suposava que hi havia d’haver un referèndum fa 20 anys, així que els governs feroès i danès van estar estudiant com es duria a terme. Dinamarca vol que el govern o el parlament danès també votin els resultats. No pas el poble, sinó només el parlament. Nosaltres no hi estem d’acord perquè la llibertat és una cosa que has de prendre, no pas una cosa que algú t’hagi de donar. Crec que en el futur també es podria produir un desacord entre els governs feroès i danès. Esperem que no. Però també sabem que, si no comptem amb el suport de Dinamarca per a la independència, no volem acabar en una situació com la de Catalunya, en què ningú més reconeix la teva independència o els drets del poble. Per això també és important que les nacions sense estat tinguin vincles amb nacions i estats sobirans perquè els donin suport quan prenguin aquesta decisió, perquè si no les reconeixen, no tens la llibertat política que vols. Així que esperem comptar amb el suport de Dinamarca quan prenguem aquesta decisió.D. F.: I si el govern danès no donés suport a aquesta via? Creieu factible que altres països que no siguin Dinamarca puguin fer costat a la decisió de les Illes Fèroe d’independitzar-se? I si és així, quins?
H. P.: Em sembla que no vull esmentar noms de països [riu]. No ho sé. Espero que n’hi hagi alguns que ens reconeguin. Però també penso que n’hi ha molts —ho vam veure amb Catalunya— que tenen por de reconèixer nous estats perquè temen que es produeixin moviments dins del seu propi país. És molt important que el parlament danès doni suport als nostres desitjos si decidim independitzar-nos. Crec que fa 20 anys vam ser testimonis de com utilitzaven tàctiques de por per allunyar els partits i els polítics feroesos del referèndum, i van tenir èxit. No vam poder fer el referèndum, així que crec que podrien tornar-ho a provar. Esperem que no. Però en els darrers 20 anys han passat moltes coses que faciliten la nostra independència. Així que, quan decidim celebrar un referèndum, espero que el procés anirà bé.
D. F.: Dius que durant les dues darreres dècades s’han produït alguns esdeveniments que han fet més factible que el govern danès accepti una eventual decisió del poble feroès d’independitzar-se. Per què?
H. P.: Crec que, en teoria, els seria més fàcil acceptar-la ara. No crec que cap primer ministre ni cap govern vulgui ser el que faci més petit el seu territori, sobretot si mirem com està ara el món. Però crec que serà més fàcil per als ciutadans de les Illes Fèroe creure que podem governar-nos a nosaltres mateixos perquè ens hem fet més independents en els darrers 20 anys, tant financerament com legalment. Així que crec que el poble feroès avui no està tan insegur sobre coses sobre les quals sí que ho estava ara fa 20 anys.
D. F.: Creus que l’evolució de la qüestió feroesa està relacionada amb el que passarà, o està passant, a Groenlàndia? Hi ha cap relació, o bé són processos diferents que no coincideixen?
H. P.: Crec que els processos són diferents. Podem inspirar-nos mútuament i aprendre els uns dels altres. Però la història de Groenlàndia, com a colònia de Dinamarca, és molt diferent de la de les Fèroe. Dinamarca no ha tractat les Fèroe com ha tractat Groenlàndia. No es poden comparar els nostres moviments, però sí que crec que ens donem suport mutu, o si més no, ho fem els moviments independentistes dels dos països.
D. F.: Has dit abans que la nació feroesa és ara, tant financerament com políticament, més independent que fa 20 anys. Tot i això, el món ha canviat. S’han vist processos d’independència, o almenys s’han intentat, a Catalunya, Escòcia i el Kurdistan iraquià —cadascun de manera diferent—, però cap d’aquests intents no ha reeixit. D’altra banda, jo diria que al món ara hi ha més lideratges o fins i tot mentalitats autoritàries que potser 20 anys abans. Així que, encara que sigui cert que internament les Fèroe ho poden tenir més fàcil ara, internacionalment potser ho tenen més difícil. Què n’opines?
H. P.: Potser és més difícil, però no n’estic segura. Un dels punts forts de les Illes Fèroe —o potser és un punt feble?— és la nostra posició geoestratègica. Així que també és important per a nosaltres reforçar les nostres relacions amb els nostres aliats al món occidental, per estar segurs que també comptem amb aquest suport, i que ells sàpiguen que formem part de les democràcies occidentals.
«Cal lluitar per la democràcia amb democràcia, no pas deixant de banda les minories i les nacions més petites i el dret a l’autodeterminació»
Crec que en els darrers 20 anys s’ha parat molta atenció al món global i a la globalització, també en el pla polític. Però tendim a oblidar-nos de les democràcies nacionals. I almenys jo crec que a les Fèroe hem experimentat moltes vegades que la nostra democràcia s’ha deixat de banda en nom de la democràcia mateixa, com en la política de seguretat o la política exterior, per mantenir un món més democràtic. El poble feroès i la seva capacitat per prendre decisions dins del nostre país han estat deixats de banda apel·lant a una causa més gran. Això és una cosa que hem d’aprendre tant de les nacions sense estat com dels estats sobirans: que cal lluitar per la democràcia amb democràcia, no pas deixant de banda les minories i les nacions més petites i el dret a l’autodeterminació.D. F.: M’agradaria aprofitar l’oportunitat per preguntar-te sobre la identitat de les Illes Fèroe, també perquè ets és la rebesneta de Joánnes Patturson, gran poeta i nacionalista feroès i home crucial en la construcció de la identitat feroesa. Sent testimoni privilegiada al si de la teva singular família, com valores la construcció de la identitat feroesa, tenint en compte a més que és un país molt petit?
H. P.: Bé, de fet el moviment independentista a les Illes Fèroe va començar com un moviment cultural, lluitant pel dret a parlar la nostra llengua i per la nostra cultura. Va començar amb el que anomenem la Reunió de Nadal de 1888, en què molta gent es va trobar per acordar alguns punts sobre com lluitar per la nostra llengua. Aquest va ser el començament del nostre moviment independentista. I sí, jo vinc d’una família molt política que també ha estat molt activa en la lluita per la nostra llengua. La identitat feroesa s’ha mantingut viva mitjançant la narració de contes i la nostra dansa nacional de la cadena, en què narrem històries en feroès i també en altres llengües. I així és com la nostra llengua no ha mort. Així que també és important per a nosaltres —almenys per a mi— mantenir aquestes tradicions per les quals hem lluitat. Durant molts anys no se’ns va permetre parlar feroès a l’escola, l’església o el parlament.
D. F.: Quan va ser això?
«És molt important, sobretot per als països petits, fer un gran esforç per mantenir vives les llengües»
H. P.: Cap a la primera meitat del segle XIX. Així que és molt important, sobretot per als països petits, fer un gran esforç per mantenir vives les llengües. N’hi ha moltes que ja no existeixen. Així que reforçar els sistemes que tenim per mantenir viva la nostra llengua i també la nostra cultura és un tema rellevant dins del moviment independentista feroès. No es tracta només del moviment independentista, sinó d’un ampli moviment a les Illes Fèroe per mantenir i reforçar la nostra cultura. Tot i ser un país tan petit, tenim una cultura i una escena artística força grans. Es tracta de la nostra identitat, de contar històries a través de la música, els llibres, el teatre o el que sigui. Crec que ho aprenem a fer des de menuts.D. F.: Fins i tot al futbol, és més gran que no sembla! He vist aquest equip feroès, el Klaksvík, que s’ha classificat per a la fase de grups de la Lliga de la Conferència de la UEFA. Ha estat una gran sorpresa, almenys per a mi!
H. P.: Sí! [Riu.] Ara veiem que alguns dels nostres equips nacionals són realment bons. Per exemple, la nostra selecció masculina d’handbol s’ha classificat per a la darrera ronda del Campionat d’Europa, que se celebrarà a Berlín al gener. Això també és molt important per a nosaltres. Això també em fa creure que podem ser un país independent!