Notícia

Còrsega: actes racistes que desencadenen una campanya corsòfoba a França

La campanya contra la llengua corsa deriva cap a una campanya de denigració de la nova majoria nacionalista

Sembla que el racisme és el motiu dels dos actes de violència que han esverat Ajaccio i Còrsega. Racisme anticors d'un costat quan, la nit de Nadal, un grup de veïns del barri dels Jardins de l'Emperador, armats i encaputxats, van agredir físicament i van ferir dos bombers que havien anat a lluitar contra un foc, cridant-los: "Maleïts corsos de merda, foteu el camp! Aquí no sou pas a casa vostra!".

I racisme antiàrab d'una altra banda quan, en resposta a l'agressió, després d'una concentració de suport als bombers davant la prefectura d'Ajaccio, al voltant de 300 persones van anar cap al barri dels Jardins de l'Emperador. Un grup va entrar dins d'una sala de pregàries musulmana i hi van fer aldarulls, i seguidament van escampar una cinquantena d'exemplars de l'Alcorà pels carrers, cridant: "Àrabs fora. Som aquí a casa nostra".

Una segona manifestació de provocació antiàrab va tenir lloc al barri en qüestió i la prefectura de Còrsega va prohibir tota manifestació pública en aquell sector fins al 4 de gener. Violències físiques contra les persones d'una banda i violències materials de l'altra, el denominador comú és clarament l'odi racista contra una minoria.

Les reaccions a Còrsega

El president de l'executiu cors, Gilles Simeoni, ha condemnat clarament els dos actes. Ahir dilluns va anar a trobar-se amb els bombers i els veïns del barri incriminat. I ha dit que el projecte de societat nacionalista és "el refús de tot racisme i de tota xenofòbia". Ha afegit: "Un poble cors, sí, un poble cors obert i capaç d'integrar, amb ciutadans que, siguin quins siguin els seus orígens, són iguals en drets i deures". Sobre els actes violents i racistes, Simeoni ha declarat: "Això no és pas la Còrsega que volem, i això no és pas la Còrsega que construirem".

Per la seva banda, el president de l'Assemblea de Còrsega, Jean-Guy Talamoni, també ha denunciat fermament els actes racistes. Per ell, "es veu bé que es tracta d'ideologies importades, de grupúsculs que no tenen res a veure amb la tradició política corsa". Considera els actes de degradació de la sala de pregària d'una "gravetat immensa".

Força grups i associacions civils corses han condemnat els actes, com per exemple la Joventut Independentista.

Reforçament de la campanya antinacionalista corsa

A França, la campanya contra la llengua corsa deriva cap a una campanya de denigració de la nova majoria nacionalista. Una part de la classe política i mediàtica francesa acusa el nacionalisme cors de ser responsable del racisme dins de la societat corsa, sense tenir en compte que el Front Nacional (FN) fa tan sols el 10,58% dels vots a Còrsega contra el 28% al conjunt de l'Estat francès.

L'eurodiputat d'esquerres Jean-Luc Mélenchon, conegut per les seves posicions francesistes, s'ha passat de voltes amb un article difamació cap als ciutadans corsos. Ha dit: "Heus aquí on menen el nacionalisme extrem i la cultura de la violència, el menyspreu de les lleis i dels valors republicans, i aquesta increïble embriaguesa etnicista, fins al punt que el president d'una assemblea refusa de fer el seu discurs inaugural en la llengua comuna de la república, amb un menyspreu total per tots aquells que no comprenen pas el que diu".

Ara cal esperar que la investigació arribi a fer llum per a saber qui són els veritables conductors d'aquests actes. Es fa difícil de creure en moviments espontanis en aquestes circumstàncies polítiques.

(Aquesta notícia va ser publicada originalment en llengua occitana per Jornalet, diari amb el qual Nationalia manté un acord de col·laboració.)

Mots clau: Còrsega, Gilles Simeoni, Jean-Guy Talamoni, Jean-Luc Mélenchon, racisme