Notícia
Eleccions a la República d'Irlanda: què diuen els partits sobre les relacions Nord-Sud
El Sinn Féin i, més modestament, el Fianna Fáil propugnen un avanç gradual cap a la unitat · El Fine Gael defensa bàsicament l'statu quo
Fine Gael: suport a l'statu quo
El Fine Gael de l'actual primer ministre Enda Kenny és el partit hereu del bàndol irlandès favorable al Tractat angloirlandès de 1921 que va suposar la divisió entre Irlanda del Nord i el llavors Estat Lliure Irlandès, embrió de l'actual República. Això es reflecteix tradicionalment en la seva política, menys inclinada a avançar cap a una eventual unitat entre el Nord i el Sud.
El programa del Fine Gael diu que cal aprofitar els actuals mecanismes de cooperació interfronterers -posats en marxa després dels Acords de Divendres Sant de 1997- per a reforçar les relacions econòmiques a banda i banda de la frontera i també la cooperació en sanitat, turisme i esports. Una cooperació que, segons el programa del Fine Gael, "s'ha reforçat significativament els darrers anys".
Fianna Fáil: l'enfocament gradualista
El Fianna Fáil, -que estava en el costat contrari al Tractat Angloirlandès i per tant s'oposava a la divisió de l'illa- assegura, contràriament al que diu el Fine Gael, que els darrers cinc anys han estat marcats per la "indiferència" del govern irlandès envers Irlanda del Nord, cosa que ha contribuït "a la degradació de les institucions Nord-Sud".
El partit fundat per Éamon de Valera diu al seu programa que continua "compromès a aconseguir la unitat història de la nostra illa en un sol estat", però la seva aproximació és força més moderada i gradualista que la del Sinn Féin. En tot cas, el Fianna Fáil proposa una representació indirecta per a Irlanda del Nord -incloent-hi veus unionistes- al Senat irlandès i suggereix donar dret de vot als ciutadans irlandesos d'Irlanda del Nord a les eleccions presidencials de la República.
Michéal Martin, líder del Fianna Fáil, considera que la unitat d'Irlanda s'ha de buscar amb un enfocament "no territorial" sinó mitjançant una "unitat genuïna del poble" molt basada en expandir les atribucions de les institucions Nord-Sud.
Sinn Féin: un referèndum d'unitat sense data
El Sinn Féin creu que aquest 2016, just quan es compleixen 100 anys de l'Aixecament de Pasqua, és el moment adequat per a fer un salt endavant en la construcció d'una Irlanda unida. Pel Sinn Féin, l'enfocament del Fianna Fáil és massa modest. El partit de Gerry Adams, com a punt primer de la seva estratègia Nord-Sud, diu que farà campanya per a incrementar el suport a ambdós costats de la frontera per a la celebració d'un referèndum sobre la unitat, al qual però no posen data.
A banda del referèndum, el Sinn Féin proposa que els diputats d'Irlanda del Nord ho siguin automàticament també del Parlament irlandès, tot i que no amb dret de vot, i com el Fianna Fáil, vol que els ciutadans irlandesos d'Irlanda del Nord puguin votar a les eleccions presidencials. També defensa una sèrie de mesures per a l'harmonització econòmica i fiscal de l'illa. El partit avança, més enllà de tot això, que presentarà un Llibre Verd sobre la Unitat d'Irlanda "per a començar la planificació pràctica de la reunificació".
Partit Laborista: una "conversa nacional" poc explícita
Els laboristes defensen l'inici d'una "conversa nacional" a banda i banda de la frontera per a "explorar el potencial per a una cooperació més gran" entre els governs de la República i d'Irlanda del Nord. A banda, alerten -com també ho fan la resta de partits- de les conseqüències negatives que podria tenir la sortida del Regne Unit de la Unió Europea: aquest escenari deixaria Irlanda del Nord fora de la UE i la República, a dins.
Els partits menors
Les enquestes preveuen que uns altres quatre partits poden fer-se un lloc en el panorama polític irlandès, o mantenir-lo. A l'esquerra del Partit Laborista, els programes dels Socialdemòcrates (fundat el 2015 per tres diputats independents) i de l'Aliança Antiausteritat-Persones Abans que els Beneficis (AAA-PBP) no esmenten pas les relacions Nord-Sud. El Partit Verd tampoc no les aborda al seu programa. A la dreta del Fine Gael, el nou partit Renua (també fundat el 2015 per una diputada escindida del Fine Gael) afirma que la preservació de la pau, la seguretat dels ciutadans irlandesos i la reconciliació de les comunitats nord-irlandeses són "interessos vitals de l'Estat irlandès". No propugna cap mena d'acció per a reunificar l'illa.