Notícia
El PP aspira a repetir majoria absoluta a Galícia en unes eleccions que poden reconfigurar l'esquerra
En Marea pot superar el PSOE i esdevenir primera força de l'espai progressista · El BNG lluita per minimitzar la seva davallada
A les eleccions de 2012, el PP va aconseguir una còmoda majoria absoluta: 41 escons dels 75 que té el Parlament de Galícia. Ara, els sondejos apunten a una lleugera tendència a la baixa de la candidatura del president Alberto Núñez Feijoo, que però encara conservaria entre 38 i 40 escons, prou per poder continuar governant en solitari. A més, una victòria contundent reforçaria la posició del PP a escala estatal, on insisteix que el PSOE ha de permetre a Mariano Rajoy formar govern i evitar, així, unes terceres eleccions aquest desembre.
Pel que fa a l'autogovern, el PP es limita a citar al seu programa una llista de transferències pendents que, diu, vol negociar amb el govern espanyol durant la legislatura vinent, i remarca la "vigència plena" tant de la Constitució com de l'Estatut d'Autonomia.
L'esquerra es reconfigura
La irrupció del nou partit En Marea canviarà, probablement, tot el mapa polític de l'esquerra gallega. En Marea, que presenta el jutge Luis Villares com a candidat a la presidència, agrupa les candidatures locals d'esquerres (les Marees, que governen a la Corunya, Santiago i Ferrol) que es van presentar a les eleccions municipals de 2015 juntament amb Esquerra Unida, Anova (el partit sobiranista de Xosé Manuel Beiras) i, a contracor, Podem, que preferia una coalició, i no pas la creació d'un únic partit d'àmbit gallec.
En Marea té expectatives de superar el PSOE en escons i convertir-se en primera força de l'esquerra gallega. Si el PP no aconseguís la majoria absoluta -i no aconseguís cap escó Ciutadans, que podria facilitar el govern als conservadors amb un pacte-, Villares ha dit que pretén encapçalar un govern de coalició de tots els partits d'esquerres. Algunes enquestes auguren a En Marea fins a 20 escons (molt per sobre dels 9 que va aconseguir la coalició d'Esquerra Unida i Anova ara fa quatre anys) però d'altres rebaixen el seu ascens i el limiten a 12.
En el primer cas, el dels 20 escons, és probable que En Marea esdevingui, efectivament, el primer partit de l'esquerra gallega. El seu programa situa l'evolució de l'autogovern gallec en dues fases. A curt termini, volen que el govern espanyol transfereixi al gallec més competències i que el doti de més autonomia fiscal. A mig i llarg termini, reclamen un procés constituent a escala estatal en què Galícia "decideixi lliurement com organitzar-se internament" en un "marc de convivència entre els diferents pobles peninsulars".
En el segon cas, el dels 12 escons, és probable que el PSOE aguanti com a primera força de l'esquerra a Galícia. Aquest escenari podria reforçar, de retruc, la posició de Pedro Sánchez al capdavant del PSOE estatal: llavors no hi hauria sorpasso per part de Podem i els seus aliats a Galícia -sí que sembla que n'hi haurà a Euskadi- i el líder socialista podria mantenir amb més facilitat l'argument que el partit pot encarar amb garanties unes terceres eleccions espanyoles aquest desembre.
Un BNG a la baixa però que mira de resistir
L'altre gran protagonista de l'esquerra gallega són els sobiranistes del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), que encadenen diversos mals resultats electorals i que en aquestes eleccions algunes enquestes els han arribat a amenaçar de quedar relegats pràcticament a la irrellevància, amb 1 o 2 escons. D'altres sondejos, en canvi, preveuen que puguin mantenir de 4 a 6 escons. Ara en tenen 7.
El BNG es presenta a les eleccions amb un programa que pretén enterrar l'Estatut d'Autonomia i superar-lo amb un "marc gallec de lliure decisió" que inclogui el dret d'autodeterminació d'una Galícia plenament sobirana. A curt termini, i com en el cas d'En Marea, el partit d'Ana Pontón reclama la transferència de competències i més autogovern fiscal.