Notícia
Dodon, partidari d'un major acostament a Rússia, escollit nou president de Moldàvia
El candidat socialista proposa federalitzar el país per resoldre el conflicte de Transnístria
Dodon ha estat escollit després d'una campanya en què ha situat la millora de les relacions amb Rússia com un dels seus objectius principals. El nou president —que assumirà el càrrec el març de 2017— vol signar un "acord de partenariat estratègic d'amistat amb la Federació Russa" que asseguri que els ciutadans i els productes moldaus no pateixin restriccions en aquell país, segons explicita el seu programa electoral.
El nou president vol signar un "acord de partenariat estratègic d'amistat amb la Federació Russa"
Les remeses que els emigrants moldaus envien cap al seu país tenen una importància cabdal en la castigada economia moldava. El 2015, les remeses suposaven el 23,4% del PIB de Moldàvia, segons dades del Banc Mundial. I el país del món on hi ha més emigrants moldaus és Rússia, que també és el seu principal soci comercial pel que fa a les importacions i el quart per les exportacions.D'ençà de la signatura de l'Acord de Parternariat entre Moldàvia i la UE el juny de 2014 —una passa prèvia a la integració de l'exrepública soviètica al club comunitari— Rússia ha imposat sancions i restriccions comercials a Moldàvia. Dodon ho esgrimeix com un dels motius pels quals a Moldàvia no li interessa acostar-se més a la UE.
Noves eleccions a la vista?
El nou president també ha insistit en les promeses de millorar les condicions socioeconòmiques de la població, entre les quals hi hauria l'increment de les pensions i la creació de llocs de treball. Per implementar aquestes polítiques li caldrà tenir un govern en sintonia, cosa que ara mateix no té: l'executiu moldau està format per una coalició de tres partits que donaven suport a Maia Sandu. Dodon ha demanat avui que el govern convoqui eleccions anticipades l'any vinent.
El programa de Dodon inclou la promesa de prohibir per llei la promoció de l'unionisme amb Romania
Alhora, en campanya Dodon ha verbalitzat una posició molt dura respecte dels sectors que a Moldàvia s'anomenen "unionistes", és a dir, aquells que demanen la unificació del país amb Romania, adduint motius lingüístics —els dos països parlen el mateix idioma— i històrics —Moldàvia ha format part de Romania en el passat. El nou president ha expressat dubtes que Maia Sandu fos una persona adequada per a la presidència donat que la candidata de centredreta també té la nacionalitat romanesa —com, almenys, el 10% dels moldaus. El programa de Dodon inclou la promesa de prohibir per llei la promoció de l'unionisme i de perseguir-ne judicialment els defensors.
Segons Dodon, aquestes mesures són necessàries per mantenir la "identitat moldava", que el nou president veu en perill. En aquest sentit, Dodon també situa en un lloc destacat el caràcter "ortodox" del país i —cosa que pot sorprendre els observadors occidentals tractant-se d'un partit socialista— la defensa de la família tradicional. Així, el Partit dels Socialistes ha impulsat enguany al Parlament una llei per prohibir el que ells anomenen "propaganda homosexual" als mitjans de comunicació.
"Un enfocament comú sobre Transnístria"
Amb Moscou, Dodon també diu que vol cercar "un enfocament comú per a la solució del conflicte de Transnístria", la república majoritàriament russòfona que ocupa la franja oriental de Moldàvia i que se'n va declarar independent ara fa 25 anys. Durant tot aquest temps, Transnístria ha rebut suport econòmic, polític i militar del Kremlin. Dodon considera que és precisament amb Rússia amb qui es pot arribar a una entente per reintegrar Transnístria.
La solució que propugna el Partit Socialista és, d'un costat, garantir la "neutralitat" de Moldàvia. Per Rússia, mantenir el suport a Transnístria és una forma de disposar d'una carta permanent per influir en la política de Moldàvia i frenar l'acostament del país a la UE i, eventualment, a l'OTAN. Però si aquest acostament s'anul·la, considera Dodon, es pot crear l'escenari perquè Moscou accepti un acord estable sobre la república secessionista.
De l'altre costat, els socialistes proposen convertir Moldàvia en una federació formada per tres estats constituents: la Moldàvia estricta, Transnístria i Gagaüsia, una petita autonomia formada al voltant d'un poble turcòfon que —com Transnístria— també manté una orientació prorussa.