Notícia

“Tothom deia que el desarmament no era possible sense el concurs de l’Estat. Hem demostrat que sí que ho era”

Agus Hernán i Teresa Toda presenten el report del Fòrum Social Permanent sobre el procés de desarmament d’ETA · El Fòrum identifica les víctimes, la política penitenciària i la memòria com els tres grans reptes per assolir “una pau justa” al País Basc

Teresa Toda i Agus Hernán, a la seu de l'ICIP.
Teresa Toda i Agus Hernán, a la seu de l'ICIP.
Les víctimes, la política penitenciària i la memòria són els tres grans reptes que té sobre la taula el País Basc per assolir una “pau justa” després de més de mig segle de conflicte violent. Ho ha explicat Agus Hernán, coordinador del Fòrum Social Permanent (FSP), en la presentació a Barcelona de la traducció al català del report sobre el procés de desarmament elaborat per aquesta agrupació d’entitats i persones a títol individual del País Basc. L’acte ha tingut lloc pocs dies abans que ETA, previsiblement, anunciarà la seva dissolució, un missatge de l’organització armada que Hernán confia que serà “clar, transparent i concloent”.


El report del FSP, El model basc de desarmament. Lliçons apreses d’un procés innovador, publicat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), analitza la forma com ETA s’ha desarmat “a la llum” de les directrius de Nacions Unides de desarmament, desmobilització i reintegració (DDR), un estàndard internacional que s’ha aplicat en la resolució de conflictes com el de Colòmbia o Irlanda, entre molts altres.

A les conclusions, l’informe apunta que el procés ha estat “d’apropiació basca (societat basca, polítics i institucions locals involucrades), essent possible parlar d’un acte de sobirania”. En el procés “s’han evitat escenaris de vencedors i vençuts” i n’ha estat “rellevant” el “caràcter polític”. El text també té paraules crítiques envers l’Estat espanyol, al qual retreu una “actitud negativa” mitjançant la qual “ha intentat per tots els mitjans detenir i evitar tot procés de desarmament que no impliqués una rendició”.

El Fòrum Social Permanent es va presentar públicament l’octubre de 2016. Reuneix 17 entitats i sindicats bascos —entre els quals CCOO, ELA i LAB— i 14 persones a títol individual, i dóna continuïtat l’experiència i les recomanacions dels diversos Fòrums Socials duts a terme al País Basc des de 2013, impulsats en primera instància per Lokarri i Bake Bidea.

Una “situació inèdita” per l’actitud de l’Estat espanyol

Al costat d’Hernán, també ha participat en la presentació del report Teresa Toda, membre com ell del FSP. Toda s’ha referit a la “situació inèdita” que s’ha viscut des de l’arribada de Mariano Rajoy al govern d’Espanya, “un govern [que] no ha volgut cap contacte amb el grup que es volia desarmar i tampoc no ha volgut participar en cap fase del procés”. En aquest sentit, Toda —subdirectora del diari Egin quan aquest va ser clausurat de manera il·lícita el 1998 per ordre del jutge Baltasar Garzón i que va complir sis anys de condemna a presó en el macrosumari 18/98— ha recordat que els processos de DDR “no busquen derrotar o humiliar l’enemic, sinó assolir situacions de win-win”, una lògica en què, segons el seu parer, no s’han inserit les autoritats espanyoles.

El report, en aquest sentit, insisteix que “és un fet insòlit” la negativa de l’Estat “a facilitar un procés pel qual tones d’armes, municions i explosius fossin adequadament disposats fora de circulació”, especialment tenint en compte “la preocupació per la seguretat existent en l’actualitat” a Europa. “Existien opcions més perilloses que ETA hauria pogut adoptar per desfer-se del material: vendre’l, entregar-lo a tercers, deixar-lo on estava... totes elles opcions que, en termes de seguretat per a la població —no només basca sinó europea—, podrien haver estat molt negatives”, recorda el report. El text contrasta aquesta actitud amb la de l’Estat francès, que “s’ha alineat finalment amb els sectors que buscaven una solució viable a la qüestió de les armes”.

Sense l’Estat espanyol, però amb l’impuls i implicació de la societat civil i amb l’aval i el suport —ha subratllat Hernán— dels governs i parlaments d’Euskadi i Navarra i del món local d’Iparralde s’ha aconseguit crear “una dinàmica de multilateralitat en el marc del procés de pau, amb múltiples agents implicats”, que ha desembocat en el desarmament final de l’organització. “Tothom ens deia que era impossible fer un desarmament sense el concurs de l’Estat. I en canvi hem demostrat que sí que es podia fer, malgrat que en aquest punt també cal matisar que a darrera hora, l’Estat francès sí va decidir d’implicar-s’hi”.

Segons Toda, un dels aspectes importants del procés és que s’ha fet incrementant la seguretat de la població civil i reduint els perills de retorn al conflicte violent. En això, Toda i Hernán coincideixen —com també recull l’informe— a assenyalar la “flexibilitat” d’ETA en el procés, en acceptar que el desarmament el gestionés la societat civil —i no instàncies oficials, com seria el cas en la majoria de conflictes— a condició que no es “donessin imatges de vencedors o vençuts”.

Tres grans reptes de futur

Segons Agus Hernán, la situació de les víctimes, la política penitenciària envers els presos i el relat de la memòria són els tres reptes principals que s’han d’encarar ara al País Basc en el marc de la resolució del conflicte.

Pel que fa al primer apartat, “entre partits i societat civil s’està aconseguint arribar a un consens sobre el fet que totes les víctimes tenen dret a la veritat, a la justícia i a la reparació”. El coordinador del Fòrum ha subratllat que això s’ha de fer “sense distinció entre víctimes”, cosa que, ha dit, “també és un estàndard internacional”. “És cert, per exemple, que les víctimes de l’anomenat terrorisme d’Estat se senten menys reconegudes que les altres. I això és greu”, ha valorat.

En aquest sentit, Hernán ha recordat que el FSP té comptabilitzats 284 casos “d’expressions de violència sense resoldre”, i ha lamentat que el govern espanyol hagi presentat recurs contra les lleis de reparació que s’han aprovat a Euskadi i Navarra.

En relació amb els presos, Hernán ha reclamat a l’Estat espanyol que revisi la seva “política d’excepcionalitat penitenciària”, que manté, ha apuntat, el 92% dels presos del conflicte en règim de primer grau, “quan només el 2% de la població penitenciària general hi està”. El coordinador ha denunciat que el primer grau impedeix iniciatives com l’establiment de “marcs constructius entre presos i víctimes”, cosa en la qual “els mateixos presos han dit que estan disposats a participar”.

Hernán ha reconegut que el FSP no té “cap indicador que a partir del 5 de maig”, després de l’esperat anunci de dissolució d’ETA, “la política del govern espanyol hagi de canviar. Però en canvi, sí que tenim l’indicador que el govern francès està treballant, en el dossier dels seus 56 presos, amb els Artesans per la Pau”, el grup que va dialogar amb ETA sobre el desarmament de l’organització armada i que el 8 d’abril de 2017 va explicar a la Comissió Internacional de Verificació (CIV) on estaven els arsenals, per tal que la mateixa CIV transmetés la informació a les autoritats franceses.

“En qualsevol cas, anem cap a un escenari nou on la política penitenciària haurà d’adequar-se”, ha valorat Hernan, que però ha afegit: “Que ningú esperi resultats espectaculars: si hi ha adequació, serà a passos petits”. En aquest capítol, Hernán considera que “construir una opinió pública espanyola a favor de la modificació de la política penitenciària serà fonamental durant els mesos a venir”.

Pel que fa al tercer repte, el coordinador del FSP ha insistit en la necessitat de “construir una memòria inclusiva” sobre el conflicte “en què tothom, tothom, tothom se senti representat”. Una tasca molt complexa, en què “alguns actors sí que estan en aquesta lògica i d’altres no”, i que hauria de contribuir a “construir un procés de reconciliació social”.