Notícia
L’independentisme torna a guanyar les eleccions a Groenlàndia / Mobilització indígena al Brasil
Del 20 al 26 d’abril
EL TEMA DESTACAT
Àmplia majoria independentista a Groenlàndia. Les dues principals forces independentistes groenlandeses han aconseguit la majoria absoluta de vots i escons a les eleccions parlamentàries celebrades a l’illa àrtica el 25 d’abril. El Siumut (centreesquerra) amb el 27,2% dels vots i 9 escons, l’Inuit Ataqatigiit (IA, esquerra), amb el 25,5% i 8 escons, podran mantenir el seu control de la cambra, com han fet en la legislatura anterior, i continuar pilotant la redacció d’una proposta de Constitució per a Groenlàndia.
La primera opció per a formar govern és, precisament, que el Siumut i l’IA repeteixin coalició. Amb 17 escons de 31 que té el Parlament groenlandès, disposen de majoria per poder governar sense necessitar el suport de cap altre partit. Però les seves diferències sobre la qüestió de l’extracció de l’urani —el Siumut n’és partidari i IA s’hi oposa— podrien dificultar la repetició de l’acord, en un moment en què la política groenlandesa està més centrada en aspectes socials i econòmics locals que no pas en el camí del país cap a la plena sobirania.
Si fos així, entrarien en joc la resta de partits que han obtingut representació al Parlament. La tercera posició ha estat per als Demòcrates (centredreta unionista), amb el 19,5% dels vots i 6 escons, el partit que més ha pujat. L’Atassut (liberalconservador, amb posicions ambigües sobre la independència), amb el 5,9% dels vots i 2 escons, podria tornar a entrar al govern com ja ho va fer el 2014. Però també hi hauria l’opció de sumar el petit partit independentista Parti Naleraq, soci de govern dels dos grans el 2016, i que ara ha fet el 13,4% dels vots i 4 escons. Més difícil és que el Siumut vulgui avenir-se a pactar amb un altre partit independentista, el nouvingut Nunatta Qitornai (1 escó), fundat per un exministre del Siumut escindit, Vittus Qujaukitsoq.
I TAMBÉ
Mobilització indígena al Brasil pel dret a la terra i a la vida. Més de 3.000 persones pertanyents a 100 pobles, segons els organitzadors, han participat en la 15a edició del Campament Terra Lliure, a Brasília. Han reclamat al govern que protegeixi el seu dret a disposar de les seves terres ancestrals i que s’acabi la violència contra els pobles indígenes, que viuen “l’escenari més greus d’atacs als seus drets des de la redemocratització del país” el 1988, segons recull el manifest signat per l’Articulació de Pobles Indígenes del Brasil. Els autòctons denuncien la manca d’interès del govern conservador de Michel Temer per garantir els seus drets i la connivència de l’Estat amb els grans propietaris que els arrabassen les terres.
Manifestació massiva per l’oficialitat de l’asturià. 30.000 persones, segons l’organització, van marxar pels carrers d’Oviedo el 21 d’abril per demanar a la Junta General (Parlament asturià) que esmeni l’article 4 de l’Estatut per incloure-hi la cooficialitat de l’asturià i el castellà. Segons la Junta per la Defensa de la Llengua Asturiana (XDLA), la manifestació va ser una mostra del “clamor social” a favor de la reivindicació. La marxa va tenir participació dels sindicats i dels dos partits més clarament alineats amb la demanda —Esquerra Unida i Podem—, però també, i aquesta és la gran novetat, de representants de la Federació Socialista Asturiana-PSOE, fins fa pocs mesos refractària a l’oficialitat. A la manifestació també es va reclamar l’oficialització del gallec-asturià, parlat a la zona occidental d’Astúries.
ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS