Notícia
Catalunya del Nord: l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, més a prop de veure la llum aquest 2019
El president de l’Associació per a l’Ensenyament del Català, Alà Baylac-Ferrer, reclama “resultats importants, viables i eficaços” de tota política lingüística que impulsi el nou organisme
L’objectiu de l’OPLC és fomentar la transmissió i la socialització de la llengua i impulsar la cultura catalana, en un marc similar al d’altres comunitats lingüístiques de la República Francesa (hi ha Oficines Públiques semblants per a l’occità, el basc, el bretó i l’alemany d’Alsàcia). A l’OPLC hi estaran representats l’administració central, la regió d’Occitània, el departament i els municipis, així com la Universitat de Perpinyà —on tindrà la seu— i el món associatiu a favor de la llengua.
Tot i que l’Oficina va ser presentada el setembre de 2016 i que, en teoria, havia d’entrar en funcionament el 2017, no ha estat fins ara que l’Estat ha donat el llum verd a aportar la seva part de dotació econòmica, per a un pressupost global d’uns 450.000 euros.
“És una notícia de gran importància”, valora Alà Baylac-Ferrer, “i fa anys que des de l’APLEC i moltes altres entitats demanem que es creï un organisme d’aquest tipus. N’estem bastant satisfets. Ara bé, cal afegir matisos: s’ha anunciat a la premsa, però nosaltres no disposem d’informació directa de quines són, ara mateix, les propostes concretes del nou organisme. Per exemple: quan es crearà de forma efectiva, quines polítiques s’hi decidiran, quins seran els pressupostos que aportarà cada administració...?”.
“L’interès principal de l’OPLC”, continua el professor, “és que obligarà a seure a la mateixa taula totes les administracions, amb l’objectiu de desenvolupar la llengua i encarregar-se de discutir i definir què es fa en matèria de política publica pel català. Per l’APLEC, un dels punts claus d’aquest futur treball de l’OPLC és l’ensenyament, i això ho demanem independentment de si l’Oficina entra en funcionament o no: cal posar en plaça els mitjans per desenvolupar el desplegament de l’ensenyament en català”.
Incrementar la presència del català a l’escola
Per Baylac-Ferrer, aquest desplegament hauria de tenir dos enfocaments. Un, que l’assignatura de llengua catalana s’introduís per a tot l’alumnat nord-català. I dos, que s’ampliés l’oferta de l’ensenyament públic bilingüe (és a dir, les línies que combinen el català i el francès com a idiomes vehiculars de les classes amb paritat horària).
“No demanem res que no pugui assumir l’Estat, ni són objectius extraordinaris”, diu Baylac-Ferrer. Pel que fa al primer enfocament —el de l’assignatura—, “això ja existeix en el marc institucional de Còrsega, on tots els alumnes a tots els nivells estudien cors”. Pel que fa al segon —el de l’ensenyament bilingüe—, “actualment, a primària, el 8,5% dels alumnes estudien parcialment o totalment en català, si sumem les línies bilingües públiques, les privades immersives de la Bressola i les experimentals immersives d’Arrels. En canvi, a la zona bascòfona del departament dels Pirineus Atlàntics, el 40% de la mainada de primària està estudiant en basc”.
El president d’APLEC considera que l’ampliació de l’oferta d’ensenyament públic en català concorda amb la demana social que, segons ell, existeix: “Si ho confrontem amb l’Enquesta d’Usos Lingüístics, el 76% [de la població nord-catalana] es declara favorable a l’ensenyament bilingüe, i altres enquestes mostren que aquest suport sempre està entre el 50% i el 80%”.
“Som molt lluny, per tant, d’on hauríem de ser”, apunta el professor, “malgrat que és cert que, vist amb perspectiva històrica, mai hi ha hagut tants alumnes bilingües ni tants alumnes cursant l’assignatura de català. Però hi ha frens” que fan que aquesta progressió no sigui més ràpida, lamenta, “ja sigui per despreocupació del ministeri d’Educació o perquè la llengua és marginada voluntàriament, en baixar hores de classes, menys professors...”, com ara el cas del col·legi de Ceret, on el rectorat va decidir de suprimir una hora de català en dues classes aquest febrer, o més en general les amenaces a l’ensenyament bilingüe que comporta la Llei Blanquer, i que a Occitània ha mogut milers de persones a manifestar-se contra la futura supressió de l’ensenyament de l’occità a secundària.
La clau, en l’administració central
Bona part de les possibilitats d’avançar en aquest terreny depenen del ministeri d’Educació del govern francès. “A França no hi ha autonomies”, recorda Baylac-Ferrer, i si bé és cert que “la regió, el departament i els municipis exerceixen una relativa pressió” pel català, “al final és l’Estat qui té totes les competències”. “Ara bé”, continua, “si mirem què ha passat amb l’ensenyament del basc, s’ha pogut desenvolupar gràcies a la seva Oficina Pública”, constituïda el 2004 i amb un pressupost anual que actualment supera els 4 milions d’euros per a un territori, el País Basc del Nord, amb una població (300.000 habitants) inferior a la de la Catalunya del Nord (470.000). “L’experiència de l’Oficina Pública de la Llengua Basca demostra que hi ha una incidència real de les polítiques lingüístiques en el camp de l’ensenyament. I això és el que volem també aquí: resultats importants, viables i eficaços”.
En aquest sentit, una cosa que sorprèn és que, a banda de desblocar els 100.000 euros per a l’OPLC, l’Estat francès hagi decidit que a l’organisme no hi seran representats els ministeris d’Educació i Cultura sinó la prefectura, segons va explicar Malherbe la setmana passada. “No sé si això és gaire útil”, reflexiona Baylac-Ferrer, “però en tot cas, en funció d’aquest canvi, caldrà esmenar els estatuts de l’OPLC”. Si totes les previsions es compleixen “i ningú hi posa més impediments”, el professor opina que abans de final de 2019 l’Oficina Pública podria començar a treballar. “La seu, ja està esperant a la Universitat”, conclou.