Notícia
L’independentisme supera el 50% dels vots al Parlament de Catalunya per primer cop
El líder d’ERC diu que el resultat dóna a Catalunya “una força immensa per a aconseguir l’amnistia i l’autodeterminació” · Persisteixen els dubtes sobre quin full de ruta podran acordar les forces independentistes · El PSC recupera el lideratge del bloc u
Els partits independentistes han destacat que els resultats d’ahir són “històrics”, en aconseguir per primer cop en la història més del 50% dels vots, que els valen 74 escons dels 135 que té el Parlament.
ERC s’ha situat com a principal partit independentista, amb el 21,3% dels vots i 33 escons, una mica per sobre de Junts (20% i 32 escons). La CUP ha obtingut el 6,7% de les paperetes i 9 seients.
Altres partits independentistes menors —incloent-hi l’hereu més directe de CiU, el PdeCAT— han assolit el 3,1% dels vots, que no s’han traduït en cap escó.
El 2017, Junts va obtenir 34 escons, ERC 32 i la CUP, 4. Això significa que la majoria independentista s’ha ampliat de 4 escons.
Els socialistes encapçalaran el bloc unionista
El PSC ha reprès el lideratge al camp unionista, en rebre el 23% dels vots (16 més que el 2017), i assolir un empat sense precedents a Catalunya com a partit amb més escons: 33, els mateixos que ERC.
El segon partit del bloc partidari de mantenir Catalunya dins d’Espanya és ara Vox, que per primera vegada entra al Parlament de Catalunya. Amb el 7,7% dels vots, el partit d’extrema dreta —que propugna la supressió de les autonomies— ha aconseguit 11 escons.
En Comú Podem (ECP) ha aconseguit mantenir els 8 escons que ja tenia, amb el 6,9% dels vots. La coalició d’esquerres és partidària d’una reforma constitucional que reconegui Catalunya com a nació i que estableixi una Espanya federal amb més competències per a les seves unitats constituents.
Ciutadans, després d’haver-se convertit el 2017 en el partit més votat, ha perdut 30 escons i només en reté 6, amb el 5,6% dels vots. El PP també davalla: de 4 escons el 2017 a 3 ara, amb el 3,8% dels sufragis.
La participació ha estat del 53,5%, una caiguda dràstica de 25,5 punts percentuals respecte de 2017.
Un acord ERC-Junts-CUP per a fer què?
A mesura que els resultats han anat aclarint-se, la majoria d’analistes apunten que l’escenari més plausible és un nou acord ERC-Junts. Els dos partits no tenen majoria absoluta, per la qual cosa els caldrà una entesa amb un altre partit, com va passar després de les eleccions de 2017. Llavors, la CUP va permetre la formació d’un govern Junts-ERC mitjançant la seva abstenció a la votació d’investidura. El partit anticapitalista, però, no va sumar-se al govern.
El candidat d’ERC, Pere Aragonès, va dir ahir que el seu partit havia guanyat el dret d’encapçalar el proper govern de la Generalitat, i va afegir que ara Catalunya té “una força immensa per a aconseguir l’amnistia i l’autodeterminació”.
El govern espanyol ha insistit un cop i un altre que no acordarà cap referèndum d’independència amb Catalunya. Tot i així, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha dit que està disposat a reactivar la mesa de diàleg entre els governs català i espanyol, aturada des d’abans de l’inici de la pandèmia.
Junts i la CUP, no obstant, són escèptics sobre els resultats que aquesta taula pugui donar. Per tant, no es pot descartar que un eventual acord entre les tres forces independentistes exigeixi una variació en l’enfocament aparentment preferit per ERC d’aquest afer —és a dir, la negociació amb el govern espanyol. Tanmateix, la candidata de Junts, Laura Borràs, ha remarcat després dels resultats que el seu partit vol una entesa entre les forces independentistes per a formar un nou govern.
La candidata de Junts, Laura Borràs, parla durant el recomote. / Imatge: Junts per CatalunyaAl capdavall, aquests debats tenen lloc en el marc d’una percepció estesa en el camp independentista sobre la necessitat de repensar el full de ruta cap a l’estat propi, després que quedés clar el 2017 i el 2018 que ERC i Junts no estaven disposats a sostenir un camí unilateral que exigís la desobediència de les autoritats espanyoles, un xoc contra elles i, molt menys, una pugna pel control de les institucions i del territori.
Alternatives complicades
Si els tres partits independentistes no assolissin un acord, no és gens clar quines alternatives hi hauria. El candidat del PSC, Salvador Illa, ha dit que cercarà la seva elecció com a president al vot d’investidura. No tindrà prou suport a curt termini.
El candidat del PSC, Salvador Illa, en un acte de campanya. / Imatge: PSCPotser Illa podria tenir opcions en cas d’una ruptura agra entre ERC i Junts que mogués els republicans a permetre, per passiva —tant ERC com el PSC descarten un govern conjunt—, un executiu format pel PSC i ECP, que probablement tindria el suport d’altres partits unionistes. Un escenari que no és pas a l’horitzó ara mateix, i per al qual haurien de canviar moltes coses, i de forma molt radical.
En aquest cas, segurament un escenari més realista seria una repetició electoral. Tot i així, tant ERC com Junts tenen incentius per a evitar d’arribar a aquest punt: les seves bases electorals podrien reaccionar amb enuig si perceben que els dos partits han esguerrat la majoria independentista al Parlament.