Notícia
El govern francès dóna per iniciat el procés de definició d’un nou estatus per a Nova Caledònia
Les forces independentistes se’n desmarquen en considerar il·legítim el curs dels esdeveniments des del referèndum de 2021, que van boicotar
La primera ministra ha anunciat que es formaran grups de treball per a definir aquest nou projecte a partir de novembre de 2022, tasca que hauria d’estar acabada cap a mitjan 2023. Els grups versaran sobre la qüestió institucional, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, el desenvolupament econòmic, el níquel, sobirania energètica i la transició ecologia, la sobirania alimentària i l’habitatge, els valors identitaris comuns i la reconciliació, i finalment, la integració regional. Sobre la qüestió institucional hi haurà un “format polític ad hoc”, ha dit Borne.
La primera ministra ha cridat a “aprendre” de les lliçons de les darreres dècades en un moment “en què s’obre un període de transició” i ha anunciat que el seu govern mantindrà els contactes perquè “tots els socis polítics” participin en el procés.
El govern francès vol que en els grups de treball s’impliquin les forces unionistes i les independentistes, i reconeix que sense la participació dels dos blocs, el procés no funcionarà.
La cerca d’un nou estatus de Nova Caledònia segueix la celebració dels tres referèndums d’independència que van tenir lloc el 2018, 2020 i 2021. Si bé en els dos primers van participar totes les sensibilitats polítiques, el tercer va ser boicotat pel camp independentista, que n’havia demanat l’ajornament per l’impacte social de la pandèmia de la covid.
Davant la negativa del govern francès a posposar-lo, la coalició independentista de l’FLNKS va cridar a boicotar la votació. El resultat va ser d’un 96,5% de vots en contra de la independència, però només amb el 44% de participació. En aquestes circumstàncies, els partits independentistes afirmen que el referèndum no va ser ni vàlid ni legítim.
Trobada sense els independentistes
La primera ministra Borne ha anunciat les novetats anteriors tot just acabada la primera reunió de l’anomenada Convenció de Socis sobre el Futur Institucional de Nova Caledònia. La trobada ha reunit el govern francès amb dirigents dels partits unionistes de Nova Caledònia i amb membres de la societat civil neocaledoniana.
A la trobada, com diem, no hi ha hagut delegació independentista: ni de la coalició de l’FLNKS ni de cap dels partits que la componen. Les forces independentistes, en desacord amb el curs del procés polític des del no ajornament del tercer referèndum, consideren que tot el que se’n deriva no té validesa política i afirmen que la descolonització del territori no es pot resoldre en aquest marc.
Per aquest motiu, els partits independentistes no es volen implicar ara en la redacció d’un nou estatut d’autonomia o cap altra fórmula que impliqui la integració final de Nova Caledònia a França. El FLNKS vol resituar el debat en el terreny de la descolonització i la independència plena, i un dels partits que el componen, el Palika, ha proposat que el referèndum boicotat es repeteixi el 2024.
Els partits unionistes, per contra, diuen que el poble de Nova Caledònia ja ha votat tres cops i que la decisió de quedar-se a França és definitiva.
El govern francès volia un referèndum el 2023
El govern francès també vol un nou referèndum, però no pas per a tornar a demanar sobre la independència sinó per a validar el resultat del procés que avui Borne ha donat per iniciat.
El propòsit de l’anterior ministre d’Ultramar, Sébastien Lecornu, era que aquesta votació se celebrés el juny de 2023. Ara, però, amb els independentistes fora del procés, el calendari varia i la data de mitjan 2023 ha passat a ser, segons ha dit Borne, la de la fi de la tasca dels grups de treball.
L’actual ministre de l’Interior i d’Ultramar francès, Gérald Darmarin, també ha admès que “és una evidència” que “les converses no es poden cloure ni progressar sense els independentistes”.
Mentrestant, els partits unionistes volen aprofitar l’avinentesa per a suprimir la noció del cos electoral congelat. A Nova Caledònia hi ha tres llistes electorals diferents: una de general per a les eleccions franceses, europees i municipals; una de més restringida per a les eleccions provincials, i finalment una altra, també restringida, per als tres referèndums d’independència. El camp unionista considera que aquestes restriccions —que afavorien un cert equilibri entre votants unionistes i independentistes, en excloure part de la població arribada en temps més recents des de la metròpoli— han deixat de tenir sentit un cop completats els tres referèndums. Els partits independentistes s’oposen a introduir canvis en les llistes, i sempre per la mateixa raó: el procés de descolonització no està completat satisfactòriament.