Notícia
El drac tàtar resisteix com pot la uniformització de Rússia
Malgrat mesures com treure la denominació de “president” al líder del Tatarstan, el segon poble més nombrós de la Federació conserva el seu patrimoni cultural millor que altres grups
Tot i aquesta posició de relatiu avantatge respecte a altres pobles de Rússia, que veuen com el seu idioma perd força, Moscou vol lligar curt possibles demandes, especialment ara que es troba en plena ofensiva a Ucraïna, per no tenir fronts interns en un moment en què necessita unitat. Així, un dels gestos més destacats —i simbòlics— ha estat el canvi de denominació del líder de la República del Tatarstan. I és que, fins aquest 2023, el màxim representant d’aquesta república, Rustam Minnikhànov, ha passat de ser-ne president a ser-ne governador, en entendre l’administració russa que l’únic president de Rússia és Vladímir Putin. En l’idioma local, el tàtar, el seu títol és raïs.
Tot i que, als anys 90, la major part dels líders de les repúbliques —subdivisions amb més autonomia i amb la presència d’un poble “titular”— eren presidents, el 2023 Minnikhànov era el darrer a conservar aquest honor. L’investigador Kamil Galeev explica a War on the Rocks que la fase actual del procés de russificació va començar el 2017, un fet evidenciat per una frase del mateix president rus: “És inacceptable obligar un home a aprendre un idioma que no és el seu”, fent referència a les llengües pròpies de la Federació que no són el rus.
Símbols nacionals
El drac tàtar, un dels símbols principals d’aquest poble, llueix amb orgull en molts llocs de la capital, Kazan, que malgrat haver estat sota control rus prop de 500 anys, conserva part del seu propi estil darrere de les construccions soviètiques. Les arrels són importants i veure el tàtar al carrer és més habitual al Tatarstan que en altres territoris de la Federació. Fora, existeix el sentiment de comunitat i la moscovita és una de les més rellevants.
Durant el Ramadà, una de les celebracions més grans de l’islam, un centenar de tàtars pel cap baix es reuneixen per a compartir el desdejuni del final del dia al Centre Tàtar de Moscou. “Molts de nosaltres som laics o quasi laics; l’islam és més identitari que una altra cosa” explica l’Eldar, un dels tàtars que hi acudeix. Durant l’època soviètica es va fomentar el laïcisme, un sentiment que perdura tot i la llibertat religiosa que existeix actualment a Rússia.
L'Iftar, al Centre Tàtar de Moscou. / Imatge: Àlex Bustos.Per aquest motiu, molts tàtars consumeixen alcohol i porc, però es continuen considerant musulmans. Les dones solen vestir com les russes ètniques, sense tapar-se els cabells. L’Iftar, quan es prega, és una excepció: les dones, incloses les joves, es tapen el cap durant una estona. “No, no ens tapem normalment, només quan es prega”, explica una, l’Alia. Prèviament, per promocionar la llengua i cultura, el Centre ha organitzat un concurs en tàtar en què pregunten sobre la vida de Ğabdulla Tuqay, un dels referents de les lletres tàtares. Aquesta és només una de les organitzacions que existeixen al cor de Rússia. Una altra, més informal, reuneix gent d’aquest poble amb motiu de l’Iftar —però també fora d’aquestes dates— per fer sopars, karaokes o jugar a jocs de taula. L’objectiu és que els tàtars estiguin en contacte amb altres membres de la comunitat, cosa difícil vivint en una ciutat amb tanta gent com Moscou, i que així puguin mantenir el vincle amb les arrels. A Rússia es persegueix qualsevol cosa que es pugui interpretar com a “separatisme”: per tant, les entitats culturals solen evitar posicionar-se políticament i per aquest motiu mantenen una activitat semblant a la que mantenien abans del conflicte entre Rússia i Ucraïna.
Economia forta i germandat turca
“La nostra llengua té més força que el calmuc, per exemple, perquè tenim una gran capital”, apunta la Dina, una de les membres d’aquesta comunitat. La majoria de les repúbliques amb un poble “titular” no tenen grans ingressos o hi són minoria respecte als russos ètnics. Al Tatarstan, en canvi, els tàtars són majoria i compten amb reserves de petroli importants. Kazan té més d’1,2 milions d’habitants i és considerada de forma no oficial la tercera capital de Rússia. Inversions en educació —que li permeten no només de conservar el seu jovent, sinó també d’atreure’n d’altres regions i països— i en llocs de treball li ha impedit patir un dels problemes que pateixen altres repúbliques de la Federació, com és la fuga de cervells. Tot i ser la segona llengua de Rússia, la russificació també ha passat factura al tàtar: si, el 2010, el cens registrava prop de 4,2 milions de persones que se’n declaraven parlants, el 2023 només eren prop de 3,2 milions, un nombre que, malgrat la davallada, li permet continuar sent la segona llengua de Rússia.
La germandat turquesa, que els tàtars comparteixen amb altres pobles de Rússia com els baixkirs o els txuvaixos, però també de fora, com els kazakhs, els turcs o els àzeris, ha contribuït a fer que l’idioma conservi un cert estatus com a llengua de negocis i per establir ponts culturals amb altres pobles de la turcofonia. Aquest vincle s’ha explotat també en altres àmbits, com és el cas de Turkvision, certamen de cançons en què participen tant estats (Turquia, l’Azerbaidjan o el Kirguizstan) com unitats subestatals, com és el cas d’Altai, Tiumen i Sakhà (a Rússia) o Gagaüsia (a Moldàvia), entre d’altres.