Notícia
Awal, el projecte popular que vol fer que internet parli amazic
La qüestió ve de lluny. Els amazics de Catalunya —catalanoamazics, amazics catalans, catalans amazics...— van aconseguir, ara fa quinze anys, que la Generalitat donés cabuda a un grapat de classes extracurriculars en algunes escoles perquè s’hi pogués estudiar la llengua i cultura amazigues. Les classes són gestionades per la Casa Amaziga de Catalunya, una entitat que, amb la col·laboració del CIEMEN, va desenvolupar les seves pròpies unitats didàctiques d’amazic, pensades per fer-les servir a les aules catalanes. El resultat va ser el mètode “Tc wawjḍm!”, disponible lliurement a través d’internet. En el marc de la mateixa col·laboració es va afegir la publicació, en paper, de la Gramàtica amaziga de Carles Múrcia, un dels màxims experts mundials en amazic i que, a més, també va ser coordinador de “Tc wawjḍm!”.
Però no n’hi havia prou. Què passava amb les necessitats dels parlants en el món digital? Per donar-hi resposta, fa tres anys que el CIEMEN i la Casa Amaziga de Catalunya van començar a treballar-hi plegats amb una cooperativa catalana especialitzada en tecnologies lingüístiques, Col·lectivaT. I, amb el suport de diversos activistes amazics, han iniciat el projecte Awal Digital.
Awal és un exemple més de com internet ha esdevingut un refugi per a moltes llengües minoritzades, en un fenomen aparentment paradoxal: al mateix temps que la xarxa vehicula la força i el poder dels idiomes hegemònics a escala mundial, obres vies per al desenvolupament digital d’un bon nombre de llengües subordinades.
Això inclou diversos aspectes. D’un costat, els parlants de llengües minoritzades que viuen dispersos en un territori relativament gran tenen l’oportunitat de “retrobar-se” virtualment i usar l’idioma a les xarxes socials. Al voltant de Catalunya, els casos de l’occità o l’aragonès en són exemples clars. De l’altre, internet es presenta com un espai amb possibilitats per generar continguts en llengües minoritzades—i accedir-hi— d’una forma més ràpida i massiva que en l’entorn analògic. Finalment, a internet es poden desenvolupar tota una sèrie d’eines —tecnologies lingüístiques— que poden contribuir a preservar les llengües minoritzades d’una forma diferent de com s’ha fet tradicionalment.
Traductor automàtic i reconeixement de veu
El projecte Awal Digital es mou en aquest tercer àmbit: el de les tecnologies. I se centra en dos aspectes. El primer, la traducció automàtica. I el segon, el reconeixement de veu. Ho explica Col·lectivaT en un apunt sobre el projecte Awal:
“Per aconseguir que internet entengui i parli la llengua amaziga, el projecte se centra a recollir dades escrites i orals d’amazigoparlants, és a dir, fragments de text i gravacions de veu, que després se sistematitzen i s’utilitzen per crear aplicacions i eines digitals com traductors automàtics i assistents virtuals. A través del web d’Awal awaldigital.org, les col·laboradores poden fer dos tipus de contribucions: traduir frases a o des de l’amazic amb les seves pròpies paraules, o llegir en veu alta les frases que apareguin en pantalla i gravar-les des de la plataforma de Common Voice.”
Awal també incorpora la lògica de la gamificació per fomentar la participació popular:
“Per fer contribucions, les participants hauran de crear un compte propi i guanyaran punts amb cadascuna de les seves contribucions i validacions. Les contribucions després es compartiran amb llicències obertes per fomentar la tecnologia del llenguatge de codi obert en amazic. El rànquing de participació del web actualitzarà el nombre de punts que acumulin les col·laboradores més actives de la comunitat”.
La mobilització massiva dels amazigòfons i l’aportació dels seus coneixements lingüístics és clau per a l’èxit de la iniciativa. Awal és un projecte pioner, perquè no n’hi ha hagut cap altre de similar que hagi abordat les necessitats lingüístiques de l’amazic, però és més que això: és un projecte popular i participatiu que només pot tenir èxit en la mesura que el món amazigòfon, i molt especialment els amazics catalans, s’hi impliquin.
Es pot contribuir al web d’Awal a partir de diferents llengües. A la imatge, la versió en amazic escrit en alfabet tifinagh.Una marató lingüística
Per aquest motiu, el CIEMEN, la Casa Amaziga de Catalunya i Col·lectivaT han organitzat aquest 17 de febrer —molt significativament en una data a mig camí de l’Any Nou Amazic i del Dia Mundial de la Llengua Materna— la primera marató lingüística de què es té constància per a la llengua amaziga. El propòsit ha estat recollir dades lingüístiques, sí, però també teixir vincles comunitaris i reforçar-los. Perquè la llengua és fonamental per a la identitat del poble amazic. Connexió i comunitat són realitats enllaçades. Ho explica Ghizlan Baryala, una de les activistes catalanoamazigues que està treballant en el projecte Awal:
“Per a la comunitat amaziga és vital que es parli de la importància de la llengua. La llengua és identitat, i molt més en el nostre cas, ja que gairebé tot el que se sap i sabem de nosaltres, els amazics, s’ha transmès de manera oral. Aquest projecte, Awal, materialitza una necessitat real de connectar-nos amb una llengua que es va donar per perduda fa molt de temps”.
Una perspectiva similar la trobem en la lingüista Farida Boudichat, una altra de les activistes catalanoamazigues del projecte Awal:
“La llengua forma part de la identitat i té un gran pes en el manteniment de la cultura, és un pilar fonamental. A més, digitalitzar-la farà que perduri i que no se l’emporti el vent, perquè és una llengua sobretot oral. És important destacar també que la digitalització proporciona eines que permetran que els membres de la comunitat amaziga es puguin comunicar tant entre ells com amb el món en la seva pròpia llengua, fet que atorga un major grau d’autonomia lingüística i cultural.”
La participació en un projecte lingüístic com aquest té un vessant col·lectiu, però també personal, que toca les arrels familiars i els vincles de cada dona i cada home amb la comunitat i l’entorn. Farida Boudichat ho valora així:
“Per mi, com a lingüista i amaziga, és tot un honor i una alegria poder fusionar les llengües que parlo i les cultures que formen part de mi en un mateix projecte: sento que realment em representa. A més, sento que contribueixo a complir el desig i la llarga lluita de tota una comunitat: preservar, mantenir i expandir la llengua. És tot un orgull.”
Ghizlan Baryala —a qui de petita, malgrat que la seva família és amaziga, no li van ensenyar la llengua a casa— remarca la importància del seu viatge personal de retrobament amb el seu llegat ancestral:
“Per mi, aquesta feina significa reconciliació i reconeixement. Durant molts anys no en vaig voler saber res, de l’amazic, ni l’utilitzava ni l’entenia gaire. Donar-li el reconeixement que mereix de manera pròpia em reconcilia amb els meus orígens. A més a més, amb Awal estic contribuint a fer que tingui un paper en l’entorn digital, i això és molt satisfactori”.
A banda de col·laborar amb Awal, Ghizlan Baryala canalitza bona part dels seus esforços en pro de l’amazic i de la visibilització del seu poble a través del compte d’Instagram @amazightalks, que compta amb més de 27.000 seguidors. Si voleu conèixer la seva història, podeu escoltar el capítol que el pòdcast Nexes, del CIEMEN, li ha dedicat recentment.
Mil frases traduïdes
La Marató Lingüística Awal s’ha tancat amb la participació d’una dotzena de persones i, en el moment d’acabar-se, hi havia mil frases traduïdes. És només el començament d’un projecte que durarà temps: perquè el traductor automàtic funcioni farà falta tenir, pel cap baix, desenes de milers de parells de frases traduïdes. I, amb aquestes dades, entrenar el model de traducció automàtica, una tasca de la qual s’encarrega Alp Öktem, lingüista computacional i soci de Col·lectivaT, amb experiència amb altres llengües minoritzades: a Nationalia us en vam explicar el treball fet amb el judeocastellà.
Dos participants a la Marató Lingüística Awal preparen les seves traduccions.El repte és majúscul. D’un costat, el model estàndard de llengua amaziga al qual hom podria fer referència no està gaire desenvolupat a la pràctica. De l’altre, l’amazic és una llengua composta per varietats lingüístiques força distants entre si, no només en lèxic sinó també en gramàtica, cosa que dificulta la intercomprensió dels parlants. Responsables i voluntaris d’Awal confien que el projecte servirà, si més no, per reforçar els vincles entre la comunitat, per posar més dades lingüístiques a l’abast de l’amazigosfera i per deixar una mica més a prop la consecució d’unes eines digitals que facin que internet parli amazic.