Bolívia afronta la nova etapa amb un Govern una mica més indígena

10.02.200919.14h

El repte de l'executiu és aplicar la nova Constitució, aprovada el passat 25 de gener, i superar el conflicte amb la oposició, que no considera legítima la carta magna · Mentrestant, tres pobles indígenes bolivians ja han tirat endavant els mecanismes constitucionals per declarar la seva autonomia.

Després d'un llarg procés de debat i reforma constitucional, Bolívia comença una nova etapa amb la mirada posada a la restauració dels drets dels indígenes i la superació del conflicte que divideix el país en dos. Diumenge passat Evo Morales va presentar un nou equip de Govern, el qual va definir com "el primer gabinet plurinacional". El president bolivià va incorporar a l'executiu líders de moviments indígenes i pagesos, a més d'intel·lectuals, sindicalistes, mestissos i criolls.

Morales també va anunciar la creació de tres nous ministeris: Cultures, Lluita contra la corrupció i Autonomies. En total, seran tres els representants indígenes amb cartera (David Choquehuanca, aimara, Celima Torrico, quítxua, i Julia Ramos), a més de dos sindicalistes mestissos. Algunes veus indígenes han qualificat d'insuficients aquestes quotes, com és el cas del president de la Confederació de Pobles Indígenes de Bolívia (CIDOB), Adolfo Chávez, que ha criticat que es doni "més èmfasi al tròpic i a occident", en detriment als pobles del Chaco, Orient i Amazònia. Chávez considera que la decisió "discrimina a 34 pobles indígenes", tot i manifestar el seu respecte per la decisió de Morales.

Però les crítiques principals vénen de l'oposició autonomista, que considera que la descentralització contemplada per la nova carta magna és insuficient. Des que Morales va arribar al poder, els prefectes dels quatre departaments més rics del país (Santa Cruz, Beni, Pando i Tarija, conjunt conegut com la "mitja lluna") han protagonitzat un gir autonomista amb l'objectiu d'esquivar les noves polítiques de caràcter socialista i indigenista.

Nova autonomia indígena
D'altra banda, tres grups indígenes bolivians han exercit la seva autonomia territorial d'acord als mecanismes previstos a la nova Constitució. Els pobles chiman, yuracare i mojeno-trinitaro han declarat el naixement del Territori Indígena Parc Nacional Isiboro Sécure Autònom, un esdeveniment que el líder indígena Fernando Vargas ha definit com el principi de la segona etapa de la lluita que ha de culminar "amb l'autodeterminació".

Aquest territori, conegut com TIPNIS, es converteix així en el primer a acollir-se al dret a l'autonomia de la nova Constitució. Una gran mobilització popular l'any 1990 va aconseguir declarar aquesta regió com a territori indígena.

Més informació: