Notícia

Comença la campanya electoral a Galícia i Euskadi

A Euskadi els comicis estan marcats per l'absència de l'esquerra abertzale, prohibida per la justícia espanyola · Els nacionalistes gallecs esperen repetir coalició de Govern amb els socialistes · El Centre d’Investigacions Sociològiques espanyol preveu un resultat igualat entre PNB i PSE a Euskadi, i a Galícia una lleugera baixada del PP a favor del PsdeG.

Aquesta matinada s'ha donat el tret de sortida de les campanyes electorals autonòmiques de Galícia i Euskadi. De les eleccions que se celebraran el proper 1 de març n'han de sortir els Parlaments i Governs nacionals respectius per als propers quatre anys.

A Euskadi, una opció menys
El fet més destacable de la campanya electoral basca és l'absència d'una opció política: la de l'independentisme basc d'esquerres, que fins ara havien representat partits com Batasuna o Acció Nacionalista Basca. El Tribunal Suprem espanyol ha sentenciat que les dues marques electorals que es presentaven des del sector abertzale, D3M i Askatasuna, "formen part de l'entramat ETA-Batasuna", i ha prohibit que concorrin en aquestes eleccions.

El Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB), la formació abertzale durant les darreres eleccions, tenia 9 escons dins del Parlament d'Euskadi, d'un total de 75. Ara, caldrà veure si aquests vots esdevenen en abstencions o bé si aposten per altres marques nacionalistes, com per exemple Aralar (un escó l'any 2005), o Eusko Alkartasuna (7 escons). D'altra banda, també pot ser que el sector abertzale aposti pel vot nul per fer visible el recolzament que té aquesta opció.

L'altre punt d'atenció al País Basc és la lluita entre Partit Nacionalista Basc i Partit Socialista d'Euskadi, els dos partits més grans de l'arc parlamentari, i que segons els sondeigs podrien tenir uns resultats molt ajustats. Segons les estimacions del CIS [pdf], el PSE podria créixer dels 18 escons actuals fins als 26, la qual cosa els deixaria molt a prop d'una posició de Govern, fet inèdit al país. El mateix estudi apunta un creixement del PNB, però amb poc marge per sobre el seu contrincant (passaria de 22 escons a 27-28).

El BNG espera confirmar el creixement
Pel que fa a Galícia, es preveuen poques variacions en els resultats. Amb tota probabilitat, el Partit Socialista de Galícia i el Bloc Nacionalista Gallec miraran de reeditar el seu pacte de govern en cas que segueixin sumant més escons que el Partit Popular. Les dues formacions de govern han fet una crida a la participació, tot considerant que l'abstenció afavoreix al PP.

El BNG, que repeteix amb Anxo Quintana com a Candidat, va declarar durant la inauguració de la campanya que "cada vot al BNG és un vot pel respecte de Galícia i per a tenir un nou Estatut", segons informa el digital A nosa Terra.

Tornant a l'enquesta del CIS, en aquest cas l'institut espanyol dibuixa [pdf] un escenari favorable a la coalició BNG-PSdeG, ja que els socialistes creixen un escó, els populars en perden un o dos i els galeguistes es mantenen igual o en perden un.

Més informació:

 

[[FitxaGalicia]]

Més informació a les fitxes de País Basc i Galícia.