L'Amazònia del Perú ha passat en pocs dies de la tensió al conflicte obert entre els indígenes de la selva i les forces de l'Estat, amb la matança de divendres com a punt àlgid. Més de 50 persones, entre indígenes i cossos de seguretat, van morir a la regió de Bagua, en uns fets que no han pogut ser aclarits degut a les grans diferències entre la versió dels fets que ha explicat l'exèrcit i la dels testimonis indígenes i activistes.

Tal com informa IPS News, les autoritats defineixen els fets de divendres a Bagua com un enfrontament entre els manifestants que havien tallat una carretera i la policia, durant el qual els indígenes van retenir i assassinar vint-i-dos policies, mentre que nou manifestants van morir a conseqüència durant els fets. Els altres, en canvi, sostenen que la policia i l'exèrcit van atacar la població quan molta gent encara dormia, van matar almenys quaranta indígenes i se'n van endur els cossos. Segons aquesta versió, fou després de l'atac que un grup d'indígenes revoltats va segrestar i degollar un nombre indeterminat d'agents de policia.

Siguin quines siguin les xifres, la situació és greu i ha estat condemnada per desenes d'organitzacions de defensa dels drets humans d'arreu del món. El Govern d'Alan García ha declarat el toc de queda a Bagua i ha explicat que "hi ha una conspiració per impedir-nos utilitzar la nostra riquesa natural". El president peruà no va dubtar a incriminar, sense dir noms, els seus adversaris regionals -especialment Veneçuela i Bolívia- tot preguntant-se quines són "les xarxes internacionals que fomenten els disturbis".

Els pobles nadius amazònics, agrupats sota les sigles d'AIDESEP (Associació Interètnica de Desenvolupament de la Selva Peruana), protagonitzen des del passat 9 d'abril una gran protesta en forma de bloqueigs de carreteres i de rutes fluvials, i ocupacions d'instal·lacions petrolíferes, perquè el Govern d'Alan García faci marxa enrere en l'aplicació de deu decrets legislatius que volen promoure la inversió privada en els territoris habitats pels pobles indígenes. Aquests asseguren que les lleis els obligaran a deixar les seves terres i possibilitaran la destrucció de la selva, i recorden que la Comissió de Constitució i la Defensoria del Poble -ambdós òrgans institucionals- han dit que els decrets són anticonstitucionals. Els decrets també violen alguns tractats internacionals, com el Conveni 169 de l'OIT.

Ordre de captura i fugida de Pizango
Amb tot això, el principal interlocutor dels indígenes en revolta, Alberto Pizango -líder de l'AIDESEP- ha demanat asil polític a l'Estat de Nicaragua, ja que Lima ha decretat contra ell una ordre de recerca i captura pels delictes de sedició, homicidi qualificat i atac a les forces armades. La Fiscalia de l'Estat l'acusa d'haver instigat els enfrontaments de divendres passat. Pizango resta refugiat a l'ambaixada nicaragüenya del Perú, a l'espera de saber si se li concedeix l'asil polític.

Crítiques i mostres de preocupació a escala internacional
Els fets ocorreguts a l'Amazònia peruana durant les darreres setmanes ràpidament han travessat fronteres. Els pobles nadius han recollit la solidaritat de bona part de les organitzacions indígenes del continent sud-americà, entre les quals hi destaca la de la Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes. A la seva web hi ha un recull de les altres organitzacions que han expressat el suport als peruans revoltats.

Amnistia Internacional ha alertat que la situació és crítica, ha demanat a les autoritats "proporció" en les seves accions i als indígenes que aturin la violència. Una altra entitat internacional, Survival International, ha demanat a les companyies petrolíferes que abandonin la zona fins que Lima no solucioni el què han anomenat com "el Tiananmen de Perú".

A Catalunya, les organitzacions AlterNativa i Lliga dels Drets dels Pobles estan fent un seguiment dels esdeveniments gràcies a personal que tenien desplaçat sobre el terreny. A més, una trentena d'entitats catalanes ha convocat una sèrie de protestes a Barcelona per protestar contra els fets de Bagua. Demà dimecres 10 de juny hi ha convocada una vigília al Consolat peruà, i dijous els portaveus de les entitats entregaran un manifest al cònsol.

Imatges: Mobilització indígena i Alberto Pizango (AIDESEP).

Més informació:

• IPS News: PERU: ‘Police Are Throwing Bodies in the River,' Say Native Protesters i INDÍGENAS-PERÚ: Escala violencia en la Amazonia.
• RPP Noticias: Pizango está refugiado y no asilado en Embajada de Nicaragua en Lima
• LaRepublica.pe: "Los nativos están indignados y exigen derogatoria de DL 1090"
• Nationalia: Continuen les protestes dels indígenes peruans mentre el Govern autoritza la intervenció de l'exèrcit