Mica en mica va construint-se el nou edifici estatal que Evo Morales ha dissenyat per a Bolívia. El president de l'estat andí ha autoritzat, mitjançant decret, la convocatòria de referèndums a tots els municipis que vulguin constituir-se com a autonomies indígenes. Aquest pas dóna compliment a una de les moltes innovacions de la Constitució boliviana, aprovada en referèndum el passat mes de gener: que els 36 pobles indígenes puguin accedir a l'autogovern i a la titularitat col·lectiva de les seves terres.

Morales, ahir diumenge a Camiri (departament de Santa Cruz), va donar el tret de sortida al procés autonomista indígena, alhora que va lliurar la titularitat de 70.000 hectàrees de terra als pobles autòctons de la regió, explica el web de la presidència boliviana. A l'acte, i amb la presència de representants d'organitzacions indígenes d'estats com Mèxic, Xile, Equador, Panamà o Veneçuela, Morales va recordar que la reforma permetrà una "major igualtat, dignitat, sobirania i justícia social", millores que seran aprofitades per "tots els bolivians", i no sols per part de "petits grups de famílies i terratinents".

Segons recull el diari bolivià El Deber, a partir d'aquest moment tots els municipis interessats a convertir-se en autonomia indígena tenen tres setmanes de termini per presentar la seva candidatura. En aquest termini quedarà fixada la convocatòria del referèndum per tal que la població de cada municipi es pronunciï sobre la qüestió, i que en tot cas serà el 6 de desembre. Dels 327 municipis en què està dividida Bolívia, n'hi ha 160 on més de la meitat de població és parlant d'un idioma autòcton. Aquests serien, a priori, els ajuntaments que podrien estar interessats a demanar l'autogovern.

Per posar en marxa les autonomies indígenes, i segons és recollit al capítol setè de la Constitució, cada municipi o agrupament de municipis hauran d'aprovar un Estatut, com a norma bàsica d'aquell territori. La Carta Magna preveu que es puguin modificar els límits municipals per fer-los coincidir amb les autonomies indígenes que es proposin.

Els departaments orientals s'hi oposen

És clar que no tothom està d'acord amb el projecte autonomista per als pobles indígenes. Els departaments orientals, oposats a la política de Morales, van expressar ahir mateix el seu rebuig al procés que vol iniciar el líder bolivià. El Govern del departament de Santa Cruz -que es va autoproclamar autònom l'any passat- va dir que Morales està "utilitzant" els indígenes i que el mandatari és un "hipòcrita" donat que només ha reservat 7 diputats per als pobles autòctons a l'Assemblea Plurinacional, quan aquests en demanaven 24.

Santa Cruz encapçala un grup de departaments -els més rics de Bolívia- que pretenen descentralitzar l'estat no pas a partir dels autogoverns indígenes, sinó prenent com a base els departaments existents actualment. Entre d'altres competències, Santa Cruz reclama gestionar l'explotació dels seus hidrocarburs i dels beneficis que se n'obtinguin.

Més informació:

• ABI: Los indígenas bolivianos celebran el día de su autonomía en la emblemática Camiri
• La Razón: Evo inicia la implementación de la autonomía indígena con fiesta
• BBC: Bolivian Indians in historic step
• Nationalia: Bolívia reconeix l'autonomia dels pobles indígenes