Notícia

Una decisió del Parlament germanòfon ajorna quatre mesos el debat de la reforma estatal de Bèlgica

Davant la impossibilitat de flamencs i valons d'arribar a un acord sobre el districte electoral de Brussel·les-Halle-Vilvoorde, la minoria alemanya congela les discussions sobre la qüestió fins d'aquí a 120 dies · La decisió evita temporalment una nova crisi institucional, i indigna els partits de Flandes.

La qüestió de Brussel·les-Halle-Vilvoorde (BHV) ha tornat a posar-se sobre la taula durant el debat de la reforma de l'Estat belga i, una vegada més, ha posat en evidència les dificultats per a l'entesa entre flamencs i valons. Aquest cop ha estat només la tercera partícula de l'Estat federal, la comunitat germanòfona -la més petita- la que ha evitat la crisi. El Parlament d'aquesta comunitat ha aprovat un "conflicte d'interessos", un mecanisme institucional segons el qual la discussió sobre el polèmic districte electoral queda ajornada durant quatre mesos.

Els germanòfons desactiven, temporalment, un dels principals punts de desencontre en la reforma institucional. BHV és una circumscripció electoral que conté la ciutat de Brussel·les i una sèrie de municipis neerlandòfons. Els partits flamencs en demanen la divisió, de manera que les comunitats francòfones només puguin votar partits flamencs, com ja passa a la resta de la regió flamenca o, en el cas invers, a la regió valona.

Els germanòfons defensen la votació del conflicte d'interès amb el pretext de la recerca de consensos, ja que la qüestió del districte electoral no afecta estrictament la seva comunitat. En qualsevol cas, caldrà veure si aquests quatre mesos serveixen per aconseguir desencallar la situació, tenint en compte que el bloqueig institucional s'arrossega d'ençà de les darreres eleccions legislatives a Bèlgica, el passat 10 de juny del 2007. És a dir, fa vint-i-vuit mesos.

Més informació:

Més informació a la Fitxa de Flandes i al dossier Pobles i nacions d'avui: Flandes.