Notícia

Es prolonguen les negociacions sobre la transferència de competències a Irlanda del Nord

Unionistes i republicans miren de superar el bloqueig polític amb un pacte sobre la 'devolution' que inclogui els poders sobre Justícia i Policia · Les discussions van començar ahir i tindran lloc fins el cap de setmana · El Sinn Féin, a més de Londres i Dublín, volen tancar la transferència com abans millor, però el Partit Unionista Democràtic es mostra recelós.

Nou intent de fer progressar la devolution (transferència de competències de Londres a Belfast), el conte de mai acabar de la política nord-irlandesa. En un clima enrarit per l'escàndol sexual i financer d'Iris Robinson, muller del líder del Partit Unionista Democràtic (DUP), les converses s'han reprès aquesta setmana entre DUP i Sinn Féin per intentar tancar d'una vegada per totes les dues carpetes que queden sobre la taula: Justícia i Policia. Els actors implicats -republicans, Londres i Dublín- han implorat als unionistes que facin un esforç per tancar un calendari que permeti començar la transferència i posar punt i final al "buit polític" en què, segons alguns analistes, es troba Irlanda del Nord.

El Sinn Féin diu que està a punt per signar la transferència; el DUP, amb qui comparteixen govern, recelen de les presses i argumenten que "és essencial la confiança de la comunitat". La situació no és nova, la tardor del 2008 el DUP ja era reticent a avançar en aquesta qüestió amb el pretext que calia esperar que l'IRA fos completament desmantellat. Però han passat trenta-dos mesos d'ençà de la formació de l'executiu bipartit, i hi ha qui comença a veure perillar el procés de pau si no es tanca un acord aviat. Per això Londres no ha amagat les seves preocupacions: "És molt important que els unionistes siguin conscients que ara és l'hora de la completa devolution", va afirmar aquesta setmana el secretari per Irlanda del Nord de l'executiu britànic, Shaun Woodward, qui va afegir que "hi ha una urgència i això [la transferència de Justícia i Policia] ha de ser resolt durant els propers dies i setmanes".

Ahir dijous, els primers ministres britànic i irlandès, Gordon Brown i Brian Cowen, van afegir-se a la crida als dos partits de govern a l'Ulster per resoldre la qüestió. Brown va explicar a Reuters que "el marc legislatiu és a punt, i el Govern britànic ha acordat un paquet econòmic considerable per facilitar la transferència, és hora que l'Executiu i l'Assemblea [nord-irlandeses] actuïn". Londres ha previst una partida de 900 milions d'euros per establir els nous departaments a Belfast.

Les marxes de la discòrdia
Una de les qüestions que, segons els mitjans britànics i irlandesos, encallen les discussions és ben concreta: les desfilades de l'Orde d'Orange. Aquesta institució unionista és coneguda per celebrar anualment marxes anticatòliques i antirepublicanes a diversos punts d'Irlanda del Nord. La Parades Commission és un organisme públic que regula aquestes i altres manifestacions. Una part important de l'unionisme no ha vist mai amb bons ulls la feina d'aquesta comissió, i ara el DUP podria estar pressionant per introduir-hi canvis o substituir-la per un altre organisme. El Sinn Féin, així com el també republicà Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP) han alertat que convé no barrejar la qüestió de les desfilades amb el procés de transferència de competències.

Imatge: Castell d'Stormont, seu de l'Executiu d'Irlanda del Nord (Flickr/ChrisPTM).

Més informació:

Vegeu el dossier Pobles i nacions d'avui: Irlanda per a ampliar-ne la informació.