Notícia

La direcció d'Egunkaria, absolta set anys després del tancament del diari basc

L'Audiència Nacional espanyola qüestiona a més la constitucionalitat de la clausura · La major part dels partits bascos han demanat que s'indemnitzin tant els periodistes i directius acusats com la pròpia publicació, que va desaparèixer després de tretze anys essent l'únic diari en èuscar · Les acusacions sostenien que el diari formava part de l'entramat d'ETA.

Ni Egunkaria fou un instrument d'ETA, ni el seu capital social era de procedència il·lícita, ni defensava postulats d'ETA, ni el seu tancament tenia cobertura constitucional. Tot això ha conclòs l'Audiència Nacional espanyola [vegeu la sentència] sobre el procés al diari Egunkaria, el qual va ser clausurat l'any 2003 per ordre del jutge Juan del Olmo, i cinc dels seus treballadors encausats per suposada pertenença a l'organització armada basca.

Set anys després, l'Audiència no només ha rebutjat els arguments de la part acusadora, formada per Associación de Víctimas del Terrorismo i l'entitat Dignidad y Justicia -ni els acusats ni el diari tenien cap relació amb ETA-, sinó que a més ha negat que la línia editorial tingués "cap orientació política determinada, cosa que tampoc seria delictiva". Encara més, ha conclòs que el tancament cautelar del diari "no tenia habilitació constitucional directa" perquè un diari "no pot ser considerat una empresa qualsevol", i el tancament va afectar "massivament a drets i interessos de múltiples persones i de la pròpia societat".

Sobre les denúncies de tortures que van presentar els cinc acusats després de ser detinguts i incomunicats, el tribunal constata que no hi va haver un control judicial "suficient i eficient de les condicions de la incomunicació".

Demandes d'indemnització

Després de conèixer la notícia, les entitats acusadores han declarat la possibilitat de recórrer la sentència, i han dit que es tracta d'un "cop dur a la lluita contra el terrorisme", insistint en què Egunkaria "formava part de l'entramat mediàtic d'ETA".

D'altra banda, la major part dels partits bascos (PNB, EA, EB, Aralar, i l'esquerra abertzale) han exigit indemnitzacions per als afectats d'aquesta llarga causa.

Imatge:Sustatu

Més informació: