1. Inici
    2.  
  2. Notícies
  3. Moviments cívics, Política i institucions, Partits i sindicats, Llengua i cultura

Notícia

Organitzacions cíviques gallegues recorreran a la Justícia el decret del plurilingüisme

 
A Mesa pola Normalización Linüística i el sindicat CIG-Ensino portaran la mesura al Tribunal Superior de Justícia de Galícia · El 'decretazo', impulsat pel Govern d'Alberto Núñez Feijóo, ha estat publicat aquesta setmana al Diari Oficial de Galícia (DOG) · El decret fixa en quina llengua s'ha d'impartir cada matèria a l'educació primària i secundària, i reserva als pares la potestat de decidir la llengua predominant a l'aula.

Primeres reaccions a la publicació, ahir dimarts, del Decret 79/2010 pel Plurilingüisme a l'ensenyament no universitari de Galícia. A Mesa pola Normalización Lingüística i la branca d'educació de la Confederació Intersindical Gallega (CIG-Ensino) han anunciat per separat que presentaran un recurs contenciós-administratiu contra el decret al Tribunal Superior de Justícia de Galícia.

El president d'A Mesa, Carlos Callón, ha dit que amb aquest recurs es busquen dos objectius concrets: que no es prohibeixi el gallec en cap matèria, i que s'estableixi un mínim de la seva presència a l'educació infantil.

Per la seva banda, els responsables del CIG, el sindicat majoritari al sector educatiu gallec, qualifiquen el decret del "major retrocés" per a la llengua gallega, que consideren que "menysprea la feina realitzada pel professorat i, sobretot, la seva capacitat de criteri pedagògic".

El nou decret regula quines matèries s'han de fer en cada llengua. A l'educació primària, les matemàtiques s'hauran de fer en castellà, i ciències naturals, socials i culturals en gallec. A l'ESO, en castellà es faran les matemàtiques, tecnologia, física i química, mentre que en gallec s'impartiran les ciències socials, ciències naturals i biologia i geologia.

Per això, en opinió de A Mesa, el decret "prohibeix" que es puguin estudiar les matemàtiques, la tecnologia i la física en la llengua pròpia del país. Aquesta organització considera que el decret s'ha fet "d'esquena a l'opinió de la comunitat educativa", i alerta que vulnera la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Un altre punt polèmic és el que atribueix als pares, i no als professors, la potestat d'escollir la "llengua materna predominant" a cada centre. El decret preveu que al principi del curs escolar es preguntarà als pares o tutors de cada alumne quina és la llengua materna del seu fill i, en funció d'això, la llengua d'ús predominant serà una de les dues llengües oficials al país.

Segons el sindicat, això és un mecanisme per a "desautoritzar" el professorat a l'hora de determinar la situació sociolingüística del centre, i posa en perill el compliment de l'article 14 de la Llei de Normalització Lingüística, el qual estableix que les autoritats educatives de la Comunitat Autònoma han de garantir que al final de l'educació obligatòria els alumnes siguin competents en gallec tant com en castellà.

Més informació: