La monumental retallada que el Tribunal Constitucional espanyol ha aplicat a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya ha creuat fronteres, i aquests dies estem sentint, des de diferents àmbits, opinions molt crítiques amb la resolució del procés estatutari. Una de les veus més reconegudes ha estat la de Jimmy Carter, expresident dels Estats Units, qui, amb un llenguatge molt diplomàtic, ha dit que la sentència "crea una anomalia temporal" en les relacions entre Catalunya i Espanya, i ha demanat paciència als Catalans perquè cap Tribunal, ha dit pot canviar "el caràcter únic" de la cultura catalana.

També s'hi ha referit un dels vicepresidents del Parlament Europeu, Lásló Tókés, que ha argumentat que la reforma de l'Estatut per més competències "era necessària per cobrir les necessitats dels catalans", i ha volgut expressar el seu suport al principi de subsidiarietat, "un valor bàsic a Europa". Tókés és eurodiputat representant de la comunitat hongaresa de Romania, i és una figura històrica en la lluita contra el règim de Ceauşescu. Actualment hi ha una forta campanya entre els hongaresos székely de Transilvània per aconseguir un model d'autogovern inspirat en el del principat de Catalunya.

Encara a l'arena política, dues formacions sobiranistes europees han volgut fer públic el seu desacord amb la sentència del Constitucional. És el cas de la Nova Aliança Flamenca (N-VA), primera força de Bèlgica i Flandes després de les eleccions de fa unes setmanes, que a través de la seva eurodiputada Frida Brepoels ha manifestat la seva solidaritat amb Catalunya i ha dit que "el problema està en el centralisme espanyol". També ha animat els catalans a que a les properes eleccions "reaccionin i vagin més enllà en el camí cap a la independència".

D'altra banda, el Plaid Cymru, de Gal·les, ha titllat de "preocupant i decebedora" la sentència, la qual "disminueix la sobirania" de Catalunya i, encara més, estableix un precedent preocupant per als grans Estats europeus que senten l'hegemonia política amenaçada", ha alertat el diputat del Plaid al parlament britànic, Jonathan Edwards.

També hi ha hagut protestes des del camp de la lingüística. Linguapax ha aconseguit el suport de destacats lingüistes d'arreu del món, en una declaració  que lamenta que la sentència hagi suprimit l'article 6.1, el qual reconeixia el català com a llengua pròpia de Catalunya i assegurava el seu caràcter preferent a l'administració pública i a l'ensenyament, i demana un "aprofundiment del respecte a la voluntat democràtica del poble de Catalunya".

Més informació:

• Directe.cat: El vicepresident de l'Eurocambra critica la retallada de l'Estatut perquè 'calia ampliar les competències de Catalunya'
• Vilaweb: El primer partit flamenc manifesta solidaritat amb Catalunya
• Linguapax: Clam internacional contra la vulneració dels drets lingüístics del català a Catalunya
• Nationalia: El Constitucional espanyol retalla l'Estatut, els partits catalans preparen la resposta