"El 28 de novembre votarem el futur de tota una generació". Amb aquesta solemnitat es va expressar el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, quan al setembre va anunciar la data de les eleccions al Parlament de Catalunya d'enguany. Des d'un primer moment, el propi president català ja va deixar ben clar quin seria el terreny de joc de la campanya i la precampanya, a banda de la crisi econòmica: quin camí ha de seguir el país un cop el Tribunal Constitucional espanyol (TC) li ha dit que les seves aspiracions no caben en el marc jurídic espanyol. De fet, això mateix ja ho havia insinuat en el missatge institucional de Cap d'Any (pdf), quan digué que "podrem decidir amb el nostre vot quin camí cal seguir: Si hem d'aturar-nos, retrocedir o cercar falses dreceres, o bé si hem de mantenir l'horitzó que ens hem traçat i assegurar que una gran majoria es compromet a treballar per aconseguir-lo."

Montilla, encara en funcions de president, va assegurar al setembre que "seran una de les eleccions més transcendents de la nostra història recent", motiu pel qual va demanar als partits "claredat en les propostes polítiques". En aquest sentit, tant durant la precampanya com durant els primers compassos de la campanya, la seva formació, el PSC, ha deixat ben clara la seva alineació amb les tesis unionistes d'entesa amb Espanya.

El PSC ha proclamat als quatre vents que és una partit "ni independentista ni de dretes", fent bandera d'un federalisme Catalunya-Espanya molt basat en el model quebequès. Un federalisme que no és una primera parada en el camí independentista -tesi defensada en el seu moment per l'exnúmero u d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira-, sinó un federalisme concebut en contraposició oberta amb l'independentisme.

Els socialistes catalans han retret constantment al seu principal contrincant, Convergència i Unió (CiU), de ser una formació "amb pell estatutària, polpa sobiranista i que amaga un pinyol independentista", en paraules del propi Montilla. Convergència, de fet, no amaga que és partidària del dret a decidir, per bé que de moment només ho circumscriu a un àmbit molt concret de la política, el d'aconseguir el concert econòmic per a Catalunya.

Si bé Artur Mas ha dit que votaria Sí en un hipotètic referèndum d'independència, també ha deixat clar que la seva prioritat és millorar l'economia del país i ha puntualitzat que la federació, en el seu conjunt, no és independentista. Mas, de fet, ha afirmat que "l'opció de CiU no és ni conformar-nos", com pensa que fa el PSC, "ni un referèndum que tothom sap com acabarà" -carregant-se així la proposta estrella d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Mas reitera que el referèndum sobre el concert econòmic "aplega la majoria del poble de Catalunya i no suposa renunciar a res en el futur, alhora que lliga amb la manifestació del 10 de juliol: Som una nació, nosaltres decidim".

Davant d'aquest discurs més o menys ambigu de CiU, el PP -marginal a Catalunya, amb només el 9,52% dels vots a les eleccions del 2006- es presenta com el vot útil d'aquells que volen fer fora el govern tripartit (PSC-ERC-ICV) però que, alhora, també senten còmodes amb l'actual relació de Catalunya amb Espanya. En aquest mateix camp, però, també s'hi troba formació unionista Ciutadans (3,03% el 2006), per bé que aquests es presenten com una formació d'esquerres.

Fragmentació independentista
ERC ha estat, tradicionalment, l'únic partit català nítidament independentista present al Parlament. Per bé que la majoria d'enquestes apunten que patirà una notable davallada, continua semblant ser la formació independentista que aconseguirà uns millors resultats, que segons les enquestes oscil·len entre 11 i 16 diputats (actualment en suma 21).

Fruit de les tensions internes que va generar la seva participació en el govern tripartit, una escissió d'ERC ha optat per concórrer en solitari als comicis: Reagrupament, liderada per l'exconseller de Governació durant el mandat de Pasqual Maragall (2003-2006). Si ERC és partidària d'organitzar un referèndum per tal que Catalunya assoleixi la llibertat, emulant el model quebequès, Reagrupament opta per la declaració unilateral d'independència per part de la majoria de diputats del Parlament (68), emulant així la via kosovar.

Un tercer actor polític acaba de completar el mapa independentista: la coalició electoral sorgida a l'entorn de l'expresident del FC Barcelona Joan Laporta, Solidaritat Catalana per la Independència (SI), a la qual s'hi van sumar els exconsellers nacionals de CiU i d'ERC Alfons López Tena i Uriel Bertran. SI, com Reagrupament, també és partidària de la declaració unilateral i, tot i que havien negociat una possible fusió, les desavinences personals ho van acabar fent impossible.

Sigui com sigui, força enquestes apunten que tant SI com Reagrupament tenen opcions d'entrar al nou Parlament amb una forquilla d'entre dos i sis dipuats, a més a més dels que pugui preservar ERC. Si es confirmés aquest extrem, en què les tres formacions acabessin tenint veu oficial, la lluita post-28N per a aconseguir l'hegemonia en el camp independentista estaria servida.

Federalisme
A mig camí de les propostes nacionals del PSC, CiU i ERC s'hi troben els ecosocialistes d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), que veuen amb bons ulls el referèndum proposat per ERC, però que també són partidaris de donar una segona oportuntiat d'entesa a l'Estat espanyol. És per aquest motiu que accepten el referèndum independentista però hi afegeixen una tercera opció: Manteniment del statu quo actual/Independència/Federalisme.

Així mateix, el partit liderat per Joan Herrera també deixa ben clar que si la via federal i plurinacional no és acceptada pel govern espanyol, la sortida és "l'exercici del dret a l'autodeterminació en cas de negativa de l'Estat a buscar una solució constitucional".

"Conseqüències"
Davant de tot aquest panorama, el propi Montilla, encara en funcions de president, va reclamar als ciutadans que pensessin "les conseqüències del seu vot", perquè el model de país que s'acabarà aplicant a partir del 29 de novembre afectarà no només al país durant quatre anys, sinó "a tota una generació".

Més informació:

• Eleccions al Parlament de Catalunya 2010
• Catalan elections, a la web de la Catalan News Agency (CNA)
• Especial eleccions a 3cat24, La Vanguardia, El Periódico, Avui, El Singular Digital i directe!cat