7 de febrer de 2011: l'esquerra independentista basca va fer ahir un primer pas cabdal per mirar de poder-se presentar a les eleccions municipals del 22 de maig amb una nova formació política. Per primer cop, els seus màxims dirigents que es troben fora de la presó -Rufi Etxeberria i l'advocat Iñigo Iruin- van assegurar que el nou partit que registraran "rebutja i s'oposa a l'ús de la violència o l'amenaça de fer-la servir per a la consecució de finalitats polítiques, inclosa la violència d'ETA, si n'hi hagués, en qualsevol de les seves manifestacions". Després de la treva d'ETA, aquest era un pas exigit per l'Estat espanyol per accedir a legalitzar qualsevol opció política de l'independentisme revolucionari basc, emparant-se en la llei de partits promulgada per José María Aznar.

Etxeberria i Iruin van assegurar que la nova formació era plenament constitucional i van demanar al govern espanyol que en permetés la legalització. El vicepresident espanyol i ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va reconèixer que pas fet per aquest nou partit independentista suposa "la primera vegada en molts anys de violència que la il·legalitzada Batasuna rebutja expressament la violència d'ETA", però va puntualitzar que la credibilitat de Batasuna "es troba sota mínims" i que la justícia haurà de determinar si els estatuts s'adiuen o no a la llei. També va es va jactar que el rebuig a la violència d'ETA "no ha estat una concessió gratuïta, sinó la conseqüència de la fermesa de l'estat de dret i la societat basca i espanyola".

Iruin també va destacar que el nou partit -del qual no en van revelar el nom- no tindrà cap lligam amb d'altres forces "del passat", amb la qual cosa "impedirem que s'instrumentalitzi per part d'organitzacions que practiquin la violència i per partits que van ser il·legalitzats per la seva connivència amb ETA", segons Iruin. Els estatuts s'han elaborat d'acord amb els requisits establerts pel Tribunal Suprem espanyol en la il·legalització de Batasuna, així com amb expressions literals recollides en la reforma de la llei de partits.

La nova formació presentarà els seus estatuts al registre de partits polítics espanyol aquesta mateixa setmana, amb la vista posada en les eleccions del maig. Però dirigents del Partit Socialista d'Euskadi (PSE) ja han avisat que veien el tempo massa just, i a la pràctica dependrà de si el govern de José Luis Rodríguez Zapatero considera que al PSOE li convé electoralment aquesta legalització express.

El PNB, al seu torn, va "acollir positivament" l'anunci d'Etxeberria i Iruin i va instar el govern espanyol "a ser valent i tenir altura de mires", perquè creu que "suposa un evident punt d'inflexió amb les posicions polítiques i organitzatives que, històricament, han mantingut l'esquerra abertzale oficial." Eusko Alkartasuna i Aralar, igualment, també van destacar que "ja no hi poden haver arguments jurídics" per a evitar la participació d'aquesta nova formació a la vida política.

D'Herri Batasuna a Batasuna
L'independentisme revolucionari basc -o 'esquerra abertzale' (esquerra nacionalista, en català)- s'ha indentificat des de la transició amb la formació Herri Batasuna (HB), fundada el 1978 amb l'objectiu de lluitar per la independència i el socialisme d'Euskal Herria, acceptant com a vàlides totes les formes de lluita.

Durant la treva d'ETA de 1998, després del pacte de Lizarra, HB va decidir integrar-se en la coalició Euskal Herritarrok, que expressava genèricament la seva renúncia a la violència i que va tenir un èxit aclaparador: al País Basc va passar a ser aquell any la tercera força al Parlament, just per sota de PNB i PP, i arribant a donar suport parlamentari al president Juan José Ibarretxe (PNB). A Navarra, un any després, EH va ser la segona força més votada, a tan sols 14.000 vots del PSN-PSOE.

Però quan ETA va trencar la treva, el 2000, EH es va negar a condemnar-ho i bona part dels integrants de la coalició van abandonar-la, quedant-hi només HB. A les eleccions basques del 2001, HB va tornar-se a presentar amb les sigles EH, però perdent la meitat dels escons, passant de 14 a 7.

Arran d'aquesta crisi, l'independentisme revolucionari basc es fracturà. D'una banda, el 2001 nasqué Aralar, formació que sí que rebutjava explícitament la violència d'ETA. De l'altra, el nucli dur d'HB va decidir refundar-se i adoptar el nom de Batasuna, sobretot per la por a ser il·legalitzada -fet que finalment ocorreria el 2003, quan la justícia espanyola va decidir il·legalitzar tant HB com EH i Batasuna.

Amb les tres formacions il·legalitzades, l'independentisme revolucionari basc va mirar de trobar fórmules noves per poder concórrer a cada nova elecció. El 2003 va participar a les eleccions basques i navarreses sota l'etiqueta d'Autodeterminaziorako Bilgunea (AuB); a les europees del 2004, amb Herritarren Zerrenda (HZ); a les basques del 2005, primer amb Aukera Guztiak (AG) -il·legalitzada durant la precampanya- i després amb el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK); a les basques, navarreses i municipals del 2007 primer amb Abertzale Sozialisten Batasuna (ASB) -il·legalitzada- i després amb l'històric Acció Nacionalista Basca (ANV), i a les europees del 2009, amb Iniciativa Internacionalista.

Més informació:

• Web d'Ezker Abertzalea
• Web de Basque Peace Process
• Web Izaro News