El clima de pau col·lectiva i la mirada convergent cap a la independència van ser dos dels elements definitoris de la celebració de l'Aberri Eguna (el Dia de la Pàtria Basca) celebrat diumenge passat. Dos aspectes de la festa que mai no s'havien vist aplegats com ara, encara que amb matisos i amb contradiccions: l'Aberri Aguna encara s'ha celebrat separat. A Bilbao ho ha fet el Partit Nacionalista Basc (PNB) i Pamplona l'esquerra abertzale, unida per a l'ocasió. Una divisió palesada en els manifestos d'uns i altres i, tot i així, amb continguts que denotaven certes aproximacions significatives.

A Bilbao: "Una nova nació" que faci front "a les necessitats socials"

El missatge del PNB recordava els anys de violència que ha viscut el País Basc, ara finalitzada. "Per primera vegada en la història des de fa 76 anys", deien, "podem reclamar el dret a la nostra sobirania sense l'assot ni l'amenaça de la violència". La pau també necessita la "conciliació cívica", amb la guarició de les ferides que ha causat la violència, en el pensament i en les actituds.

Però el PNB també va demanar evitar enquistar-se "en el passat. Hem de reconèixer que estem vivint uns nous temps", tasca que mena a un futur definit per la "revolució social", o sigui per la construcció "d'una nova nació capaç de fer front a les necessitats socials. Això és molt més que reivindicació, que identitat, que història. És aquest el nou punt de partença. Qui no sabrà adaptar-se als nous temps morirà". Pels penabistes, cal encaminar-se vers aquest futur "amb la voluntat lliure d'un poble, d'una nació, que s'expressa democràticament, en el segle XXI, mitjançant el reconeixement jurídic i polític, així com en l'exercici del seu dret i capacitat de decidir", edificant una "societat d'identitat-arrels que ens identifiqui cap endins i cap enfora; d'una gestió econòmica rigorosa i sanejada del nostre àmbit; d'un suport de la nostra comunitat com element clau de la nostra convivència".

A Pamplona, el convit a "somriure perquè ja estem guanyant"

A Pamplona, l'esquerra abertzale unida, recordava els 500 anys en què la Corona de Castella s'havia emparat per la força de les terres basques i els 75 anys dels bombardejos franquistes sobre Gernika. Seguidament expressava la seva alegria perquè l'Aberri Aguna portava el doble segell de la decisió d'ETA d'abandonar les armes i d'una esquerra abertzale que, per primera vegada, assumia responsabilitats institucionals d'alt nivell. "Estem en un nou escenari polític, en una Iruña recuperada" on els diferents actors de la festa expressen la seva convicció que "la independència no és una quimera ni un objectiu en un horitzó llunyà, sinó que és quelcom raonable, desitjable i factible". Aquest convenciment ve reforçat per més raons polítiques de les que teníem fins ara, a les quals se "sumen, amb molta força, les econòmiques".

Entre els milers de persones que acudiren a l'acte mancaven "els presos i exiliats", però hi havien persones vingudes d'altres nacions sense estat. Cants, critsi proclames invitaven a "somriure perquè ja estem guanyant". Un optimisme, una joia davant el fet que "no ens hem reunit per a lloar el que vam ser, sinó per a reivindicar allò que volem". En unió, entre altres, amb "Escòcia, Flandes, Fèroe, Groenlàndia, Sardenya, Còrsega, Quebec, Galícia, Palestina, Kurdistan, Irlanda, Catalunya".

Txutxi Ariznabarreta, portaveu de la Xarxa Independentistak, aprofundia el significat de la trobada: la independència "ens convé. Amb ella, Euskal Herria hi guanya, hi guanya la democràcia, hi guanya la república, hi guanya la justícia social, hi guanya la solidaritat amb la resta del món". A més, ens ajuda a enfrontar-nos amb la crisi actual, una crisi que ens ha fet entrar en una bombolla que està explotant, sense "tenir en compte Euskal Herria. La independència és una decisió democràtica, no una imposició", en sintonia amb una dinàmica que "està avançant en el món. Marxem d'Espanya i de França, dos estats que mai ens han preguntat si hi volíem pertànyer".

La independència, mot clau

La independència, doncs, va ser el mot clau. Un mot pronunciat pacíficament, sense cap mena de por, com una esperança per a poder fer "més nació", com deia l'eslògan del PNB. Però amb la vista posada a les properes eleccions entre forces polítiques, de signe diferent, però que sumen les opcions majoritàries dintre del País Basc a favor de la independència, sustentada i promotora de la pau. Amb aquest Aberri Aguna en pau -observava Pello Urizar, portaveu d'Eusko Alkartasuna- els espanyols i els francesos hauran pogut constatar que ETA no és l'origen de la violència.