Opinió
Rojava, un mosaic de pobles i religions sota l’amenaça de Turquia
Segons el president turc Erdogan, l’objectiu principal d’aquesta operació militar és establir una “zona segura” perquè els més de 3,5 milions de refugiats sirians que viuen a Turquia hi tornin. Però per fer això, la majoria de la gent que hi era abans ha de fugir. L’exèrcit turc entra a les ciutats que ocupa amb grups armats radicals, que la majoria dels membres dels quals són excombatents de l’autoproclamat Estat Islàmic (EI), amenaçant la vida de milers de persones de diferents ètnies i religions.
Serê Kaniyê i Girê Spî (Tel Abyad) són dues localitats a la frontera amb Turquia. Van ser les més afectades per l’ofensiva turca del 9 d’octubre. Ara estan ocupades per les forces turques i proturques. La majoria dels desplaçats són d’aquestes dues ciutats. Després d’ocupar-les i obligar els civils a fugir-ne, han canviat els noms de places, carrers i hospitals. En l’última setmana, han atacat les poblacions de Til Temir, de majoria cristiana. Algunes esglésies han quedat destruïdes i molts pobles han quedat buits. El 2014 i 2015 l’EI va fer el mateix amb les minories religioses d’aquesta àrea: van decapitar civils que no volien canviar de religió. Aquesta àrea és estratègica perquè controlar-la vol dir controlar la carretera M4, la principal del nord de Síria, i així acabar amb la convivència entre aquestes minories religioses.
Rojava és un mosaic. És terra d’acollida de més d’un milió de desplaçats. Però Rojava no només és un lloc físic i geogràfic: és un projecte polític divers on totes les minories en formen part i hi viuen. Totes les administracions estan governades per una dona i un home de diferents ètnies que defineixen el sistema de copresidència implantat a tots els nivells: comunes, consells, municipis, cases populars, administracions dels cantons i en l’escala federal. De fet, el 2016 va adoptar el nom oficial de “Federació Democràtica del Nord de Síria”, per reconèixer que és el lloc i la casa de totes, no només dels kurds, sinó dels àrabs, cristians i d’altres.
La convivència entre els pobles
El sistema polític a Rojava es basa en la democràcia directa, que permet que les comunitats locals diverses, començant per les comunes i assemblees dels barris, prenguin moltes de les decisions de l’autogovern. A més, és una forma d’organitzar-se per imposar-hi mesures actives per representar interessos de totes les minories. Els pilars d’aquest sistema són l’economia cooperativa, la igualtat entre gèneres, la no discriminació per raons d’ètnia, color, religió o llengua, el paper de les dones i l’ecologia. L’administració autònoma ha introduït aquestes pràctiques positives per protegir i garantir els drets de les minories, tant lingüístiques com polítiques i religioses. Un dels objectius d’aquest sistema d’autogestió democràtic és assegurar la cooperació entre totes les minories en un marc secular i democràtic.
Abans de 2011, aquesta regió estava controlada i governada per un únic sistema que no permetia la representació de tots aquests grups, que ni tan sols estava permès que parlessin o aprenguessin en el seu idioma matern. En canvi, a Rojava es va implantar un sistema educatiu en tres idiomes oficials: àrab, kurd i assiri. Els infants estudien en totes tres llengües perquè així coneixen cultures diferents i s’apropen més a altres comunitats i religions.
Quan el març del 2016 van declarar, unilateralment, el federalisme, es va reafirmar l’adopció de la idea de nació democràtica com un model alternatiu i contra l’estat. Aquesta és una solució basada en el respecte i la garantia de les llibertats i dels drets de les minories i de les dones. Una de les primeres lleis va ser la prohibició del matrimoni forçat, de posar preu a les núvies, de la poligàmia, dels crims d’honor i del matrimoni infantil. Per entendre i acceptar aquests canvis a la societat, l’administració va fer cursos i va oferir solucions en les àrees d’educació, economia, justícia i defensa per garantir una vida i una revolució dignes i significatives.
Cadascuna d’aquestes comunitats té la llibertat absoluta pel que fa a les pràctiques religioses, que s’expliquen en una assignatura en l’àmbit educatiu, en un llibre que repassa totes les religions al món, i no només l’islam. De fet, cada any al mes d’abril, se celebra el Fòrum de les Religions per la Pau, on participen representants de totes les creences. A cada ciutat i localitat de Rojava hi ha un dibuix d’una mesquita, una església i de Lalesh (indret sagrat de la minoria iazidita) amb les paraules “pau, amor i justícia”, confirmant el dret de tothom de practicar la seva religió en pau i llibertat.
El paper tenen les minories en la defensa del territori
Després de la retirada de les forces del règim sirià d’aquesta part del país el 2012, les autoritats kurdes van fundar les Unitats de Defensa del Poble i de la Dona (YPG i YPJ, segons les seves sigles en kurd). Al principi eren de majoria kurda, però més endavant moltes persones àrabs i cristianes s’hi van unir. Les YPG i YPJ van enfrontar-se amb les forces gihadistes de Jabhat al-Nusra (braç d’Al Qaeda a Síria) i més tard contra l’EI. Després d’anys de lluita, aquestes forces van prendre el nom de Forces Democràtiques de Síria (SDF), que van esdevenir l’únic aliat de la coalició internacional liderada pels Estats Units en la seva lluita contra l’EI i contra les seves amenaces d’acabar amb les minories ètnies i religioses a la zona.
Les forces del Sutoro i Sutoro Dona (“Seguretat”, en assiri) van tenir un paper molt important en les batalles i alliberament de les localitats de majoria cristiana. El Sutoro va formar-se fa uns anys i està vinculat al Consell Militar Siríac, que és el principal component assiri de les SDF. També aquestes forces vigilen i defensen barris cristians a Qamislo o Derik (les dues ciutats més grans de Rojava), protegeixen la frontera i lluiten amb els kurds contra l’exèrcit turc i les seves bandes islamistes radicals que ataquen el nord i l’est de Síria ara mateix.
Quan aquestes milícies amb el suport de Turquia van ocupar Afrîn (cantó kurd del nord-oest de Síria) el 2018, tots els armènis i iazidites van fugir-ne perquè aquests grups islamistes radicals n’amenaçaven l’existència. Tenien por que es repetís el genocidi armeni i la massacre de Singal a mans d’EI. De fet, una família armènia va ser obligada a convertir-se a l’islam. Van canviar els noms de la família i els van obligar a resar a la mesquita. Això també va passar amb dues ancianes iazidites. Però per fer front a aquestes amenaces, joves d’aquestes dues religions es van unir a les SDF.
La vida d’aquestes comunitats està en perill després de l’últim atac de les forces turques contra totes les localitats i ciutats de Rojava que toquen la frontera amb Turquia. Les forces que lluiten amb l’exèrcit turc amenacen aquesta convivència pacífica multicultural i multiètnica d'aquesta part del món. Són grups que han obligat moltes persones a canviar de religió i convertir-se a l’islam, a part d’obligar les dones a posar-se el vel i no deixar-les treballar. Ara mateix, pobles de majoria cristiana i iazidita estan buits perquè la gent té por de la barbàrie i dels crims d’aquestes bandes radicals.
Amb el suport de:
