No és només -com us explicàvem ahir, en el primer article d'aquesta sèrie dedicada al Kurdistan Occidental- que els kurds mantinguin unes relacions tenses amb l'oposició siriana que vol enderrocar el president Bashar al-Assad: les tensions també són el pa de cada dia entre les diferents faccions kurdes. I era previsible que aquestes tensions acabessin fent trontollar l'aliança que els diferents grups kurds mantenen dins del Comitè Suprem Kurd (CSK).

El Comitè agrupa dos grans blocs ideològics. Per un costat, estan les forces que fa un any es van organitzat políticament en el Consell Nacional Kurd de Síria (CNKS). És un bloc de tendència conservadora i molt pròxim a Massud Barzani, president de l'autonomia kurda de l'Iraq. Barzani dirigeix l'autonomia kurda com si aquesta fos un estat independent de facto, incloent-hi una política exterior pròpia i, en ocasions, contrària als interessos de Bagdad, capital de la qual, en teoria, depèn.

Per l'altre costat, trobem el Partit de la Unió Democràtica (Partiya Yekîtiya Demokrat, PYD), formació vinculada amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (Partiya Karkerên Kurdistan, PKK). El PYD s'insereix en el pensament del socialisme democràtic, exactament igual que el PKK.

En una reunió a Erbil (Kurdistan de l'Iraq) el passat juliol sota els auspicis de Barzani, tots dos blocs van posar-se d'acord per coordinar-se i establir el CSK, un govern kurd de facto per al Kurdistan Occidental. Ara bé: fins a quin punt la coordinació ha estat efectiva? Sembla que poc. Un membre del CNKS citat pel digital kurd Rudaw explicava fa dues setmanes que, de fet, l'acord d'Erbil només va servir "per evitar una guerra civil entre kurds", però que la qüestió de compartir el poder encara queda molt lluny.

I és que qui controla la situació sobre el terreny és el PYD, que es recolza en la guerrilla de les Unitats de Defensa Popular (Yekîneyên Parastina Gel, YPG). Les YPG ( han establert controls propis a les carreteres de la zona i són claus perquè ciutats com Kobanê (Ayn al-Arab en àrab), Efrîn (Afrin) i Dêrik (Al-Malikiyah) escapin al domini dels sirians (siguin lleialistes a Al-Assad o opositors al règim). Actualment, les YPG mantenen tres brigades que, segons l'agència Firat (propera al PKK), han promès defensar el Kurdistan Occidental de tota ingerència militar exterior.

El PYD es malfia de les intencions de Barzani

Precisament a Kobanê, membres del PYD i del CNKS han protagonitzat tensions durant els darrers dies, aparentment perquè aquests últims haurien volgut enarborar banderes de l'oposició siriana i els membres del PYD els ho haurien impedit. (A la imatge que acompanya aquest article, partidaris del PYD mostren banderes amb els colors del partit.)

En el fons, hi ha una enorme malfiança entre un bloc i l'altre. Segons ha sabut Nationalia de fonts kurdes de Síria, al PYD pensen que Barzani està intentant desestabilitzar el seu lideratge al Kurdistan Occidental. L'objectiu de Barzani, sospita el PYD, és que l'autonomia kurda de Síria sigui procliu als seus interessos. Les mateixes fonts apunten que Barzani i l'altre líder kurd més prominent (el president de l'Iraq, Jalal Talabani) tenen massa connexions amb les agendes estratègiques de potències estrangeres: el primer, amb Turquia i els Estats Units, i el segon, amb l'Iran i Hezbollah.

El discurs oficial de Barzani és tot un altre. El president de la regió kurda de l'Iraq manifesta constantment que el PYD i el CNKS han d'aparcar les seves diferències i treballar per als "objectius i interessos" del poble kurd, i sobretot, no caure en una confrontació intrakurda. Mentrestant, els partits del Kurdistan Occidental que li són pròxims no estan contents amb el posicionament del PYD, que troben massa condescendent amb el règim d'Al-Assad. Un reportatge de Reuters explica que, per al PYD, mantenir algun tipus de vincle amb Damasc és important perquè, per exemple, en depèn el subministrament de gasolina.

(Demà, tercera part del reportatge: el factor turc al Kurdistan Occidental)