Breu

Hong Kong: les protestes contra el govern reclamen de preservar l’autonomia davant la Xina

Grups d’estudiants es manifesten per exigir la retirada definitiva d’un projecte de llei d’extradició

Un moment de la protesta.
Un moment de la protesta. Autor/a: Demosisto
Grups d’estudiants es manifesten aquest divendres 21 davant del complex governamental de Hong Kong i tallen carrers per reclamar a la cap de govern del territori autònom, Carrie Lam, que arxivi definitivament una proposició de llei que faria més fàcil extradir persones de Hong Kong a la Xina. Els manifestants volen preservar l’autonomia que, en aquest àmbit, té Hong Kong, que manté un sistema legal diferenciat del xinès.

Sis organitzacions estudiantils havien exigit a Lam que retirés la proposició de llei aquest dijous 20 a tot estirar. Si no, li havien dit, escalarien les protestes.

La cap de govern, tot i que ha congelat la tramitació de la llei i ha demanat disculpes, no l’ha retirada.

L’autonomia en qüestió

Les protestes, que van començar l’abril, tenen lloc en un context de polarització creixent al voltant dels límits, o no, que han de tenir les autoritats centrals xineses en el seu control sobre l’excolònia britànica. L’anomenat camp pandemocràtic, o prodemocràtic, hongkonguès reclama que es mantinguin les garanties per a l’exercici de drets polítics i civils bàsics i que s’introdueixin mesures democratitzadores. Aquest camp —majoritari electoralment però minoritari a les institucions de Hong Kong per causa del sistema electoral que hi regeix— té sensibilitats diverses, que van des del manteniment del statu quo fins a l’independentisme. Aquest darrer pateix repressió per part del govern hongkonguès.

L’altre camp, anomenat proxinès o pro-Pequín, defensa una integració cada cop més estreta de Hong Kong amb la Xina. Carrie Lam, com tots els caps de govern que ha tingut Hong Kong des de la retrocessió de la sobirania del Regne Unit a la Xina, forma part d’aquest camp.