Breu
El Tribunal Suprem del Regne Unit nega a Escòcia la possibilitat de convocar un referèndum unilateralment
Els jutges argumenten que és una competència exclusiva del Parlament britànic i afegeixen que el dret d’autodeterminació no és aplicable
El tribunal ha donat la raó al govern britànic, segons el qual l’única forma de celebrar un referèndum legal és mitjançant un pacte entre els executius de Londres i Edimburg, com es va fer el 2012 amb la signatura d’un acord entre David Cameron i Alex Salmond.
A banda de l’ordenament britànic, els jutges també han fet referència a l’autodeterminació. El Partit Nacional Escocès (SNP) argumentava que el dret a l’autodeterminació és fonamental i inalienable en la legislació internacional i que era d’aplicació en aquest cas. El Suprem ho ha rebutjat fent referència a l’opinió 2 S.C.R. 217 del Tribunal Suprem del Canadà de 1998 en relació amb el Quebec. D’acord amb aquella opinió, “el dret a l’autodeterminació externa” —és a dir, a la secessió— només és d’aplicació “en situacions d’antigues colònies, allà on un poble és oprimit, com per exemple sota una ocupació militar estrangera, o quan a un grup definible li és negat un accés significatiu al govern per a cercar el seu desenvolupament polític, econòmic, social i cultural”. “Cap” d’aquests contextos “és aplicable a Escòcia”, ha dit el Suprem britànic.
Un cop coneguda la decisió del Suprem, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha dit que només s’ha blocat “una via perquè la veu d’Escòcia sobre la independència sigui sentida”. “En una democràcia”, ha afegit, “la nostra veu no pot ser i no serà silenciada”.
Sturgeon ha dit en ocasions anteriors que, si el Suprem rebutjava la possibilitat d’un referèndum convocat unilateralment per Escòcia, cercarà que les properes eleccions generals britàniques es converteixin “en un plebiscit de facto”. Els partits unionistes rebutgen aquesta noció.