Breu
Acord entre el BNG i Anova per a les eleccions gallegues, 12 anys després de l’escissió
Els dos partits criden la ciutadania a “mobilitzar-se amb el vot” per a fer presidenta Ana Pontón
L’acord entre les dues forces sobiranistes d’esquerres arriba 12 anys després de la històrica XIII Assemblea Nacional del BNG, el 26 de gener de 2012, que va originar diverses escissions. La més reeixida electoralment va ser, precisament, la d’Anova, encapçalada per l’històric dirigent del BNG Xosé Manuel Beiras, que a les eleccions gallegues d’octubre d’aquell mateix any es va presentar en coalició amb Esquerra Unida. La coalició va aconseguir nou escons, dos més que el BNG. A les eleccions de 2016, la coalició En Marea —amb la participació d’Anova— arribava a 14 escons, mentre que el BNG retrocedia fins als sis.
El BNG, però, es va anar recuperant electoralment, al mateix temps que Anova —i els seus aliats d’àmbit espanyol— perdien perímetre. El BNG va recuperar el seu escó al Congrés dels Diputats espanyol i, a les eleccions gallegues de 2020, va més que triplicar els seus escons, fins a 19, alhora que la coalició d’Anova quedava fora de l’hemicicle.
Tot aquest procés va obrir ferides profundes en el sobiranisme gallec. S’hi ha referit el portaveu nacional d’Anova, Martiño Noriega, en la signatura de l’acord amb el BNG: “És important cicatritzar ferides”. En una línia similar, Pontón ha dit que el pacte és un exemple de “la política que uneix, que basteix ponts i que és capaç de superar les visions curtplacistes i partidistes”.
El nacionalisme gallec considera que un bon resultat del BNG a les eleccions de febrer pot obrir el camí a un acord postelectoral entre els partits d’esquerres que desplaci el PP del govern de Galícia. Les enquestes publicades fins ara situen el BNG com a partit més gran de l’esquerra al Parlament gallec, però apunten a una nova majoria absoluta del PP.