Dossier
Eleccions espanyoles 2015: Països Catalans i Aragó
Els partits d'obediència catalana es presenten en quatre llistes diferents. En el costat explícitament independentista n'hi ha dues: ERC i Democràcia i Llibertat (DiL), una coalició que agrupa CDC, Reagrupament i Demòcrates de Catalunya -els escindits d'Unió. Aquestes dues llistes han demanat el vot com una forma de reforçar el procés català cap a la creació d'un estat independent, que ara mateix està pendent de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP al Parlament de Catalunya.
Les altres dues llistes catalanes són la d'Unió, precisament, i la d'En Comú Podem, que agrupa Barcelona en Comú i ICV amb tres forces d'àmbit estatal: Podem, Equo i Esquerra Unida. En Comú Podem propugna la celebració d'un referèndum d'autodeterminació i suggereix que la seva aposta és la creació d'un nou Estat espanyol plurinacional i plurilingüe bastit per l'acord "entre pobles lliures i iguals", entre els quals el català.
D'acord amb els sondatges, ERC, DiL i En Comú Podem es disputen la victòria a Catalunya, que també podria aconseguir Ciutadans. Tots aquests partits es mouen en una franja àmplia d'entre 6 i 11 escons. Unió n'aconseguiria un o cap. En Comú Podem aspira a tenir grup propi al Congrés, independent del de Podem.
País Valencià
La gran força d'obediència valenciana, Compromís, es presenta en coalició amb Podem, amb el qual aspira a aconseguir grup propi -cinc diputats pel cap baix- al Congrés espanyol sota la marca És El Moment. El seu programa aposta per incrementar l'autonomia del País Valencià, avançar cap a un sistema de concert econòmic i impulsar la igualtat de totes les llengües de l'estat. L'independentisme ha bastit la candidatura Ara, País Valencià, formada per Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Nacionalista Valenciana i Els Verds del País Valencià. Per últim, el regionalisme o autonomisme soft valencià es presenta sota tres marques: Som Valencians, Avant i En Positiu. Les dues primeres reclamen un concert econòmic per al País Valencià i defensen que el valencià és una llengua diferent al català.
Les enquestes apunten que És El Moment podria disputar-se el segon lloc al País Valencià amb el PSOE i Ciutadans, en un interval d'entre 6 i 8 escons. La força més votada seria el PP. Cap de les altres candidatures valencianes obtindria representació.
Illes Balears
El sobiranisme d'esquerres illenc es presenta agrupat sota la candidatura de Més, que en aquestes eleccions aspira a aconseguir el seu primer diputat a les Cortes espanyoles. La llista proposa la conversió d'Espanya en un estat oficialment plurinacional on les Balears disposin de major autonomia i un concert econòmic on el govern illenc recaptaria tots els impostos. Al centredreta es presenta Proposta per les Illes (El PI), que també demana un concert econòmic i proposa el traspàs de competències pendents. Cap enquesta preveu que El PI aconsegueixi escó.
Aragó
El referent principal del nacionalisme aragonès, la Chunta (CHA), es presenta en coalició amb Esquerra Unida sota la marca d'Unitat Popular (UP). Per a CHA és el número 2 a la província de Saragossa i el número 1 a Osca. Les enquestes els auguren poques possibilitats d'aconseguir escó. UP propugna la construcció d'un estat espanyol plurinacional i federal. Per a Aragó, reclama un pacte fiscal.
Per la seva banda, els regionalistes del Partit Aragonès (PAR) es tornen a presentar en coalició amb el PP. I encara un altre grup regionalista, la Federació d'Independents d'Aragó (FIA), concorre a les eleccions amb opcions pràcticament nul·les d'aconseguir representació. A la província d'Osca, Podem es presenta en coalició amb la plataforma ciutadana Ahora Alto Aragón en Común, que tindrà el número 1 de la llista, amb poques opcions de resultar escollit.