Notícia

El memorial del camp de Ribesaltes obre les portes

El museu-monument commemora la història de més de 50.000 persones que van ser internades en aquest indret del Rosselló · L'arquitecte ha concebut l'obra perquè simbolitzi un "pes en la consciència"

Memorial del camp de Ribesaltes.
Memorial del camp de Ribesaltes. Autor/a: Regió del Llenguadoc-Rosselló / Languedoc-Roussillon Region
Després d'anys de reivindicació social per a construir un memorial que recordés el que va ser, en realitat, el camp de Ribesaltes (Rosselló, Catalunya del Nord), el Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló i el Consell General dels Pirineus Orientals van finançar el 2012 un projecte de museu-monument que hi donés resposta. Hores d'ara ja està acabat i a punt d'obrir les portes aquest 21 d'octubre.

El museu-monument recorda que aquest camp va ser alhora un terreny militar i un espai de trànsit i concentració d'entre 50.000 i 80.000 persones, depenent de les fonts: successivament, refugiats republicans de la guerra civil espanyola, jueus i gitanos deportats, combatents alemanys, famílies d'harkis i presoners de l'FLN procedents d'Algèria... Algunes d'aquestes persones van estar destinades, posteriorment, a morir als camps d'extermini nazis, mentre que d'altres -almenys centenars- van trobar la mort al camp mateix de Ribesaltes.

Abans de l'obertura de portes al públic aquest dia 21, el primer ministre francès, Manuel Valls, va inaugurar el dia 16 el museu-monument. Segons Valls, aquest memorial és una peça en el combat contra el ressorgiment del racisme i de l'odi contra el diferent.

Rudy Ricciotti, arquitecte del memorial, ha concebut l'obra en forma de monòlit de ciment armat, perquè sigui  com un “pes sobre la consciència”. Es tracta d'un conjunt que té 210 metres de llarg, 20 d'ample i 4 d'alt, amb parets de ciment armat de color ocre. Ricciotti recorda que allí van ser destinades “poblacions indesitjables” per les autoritats franceses d'aleshores (del 1938 fins al 1977).

A l'interior d'aquesta construcció, sense finestres per a mantenir la intimitat, hi ha obres que intenten apaivagar les tensions. El visitant pot mirar cap amunt i veure el cel, “signe de l'esperança”. El memorial, segons l'arquitecte, té una vocació científica, artística i cultural, amb espais que conviden a fer activitats corresponents.

Mots clau: camp, França, història, nazisme, Ribesaltes