Notícia
Projecte per l’oficialitat de l’asturià / Oferta de Hamàs per a la reunificació palestina
Del 16 al 22 de setembre
EL TEMA DESTACAT
Presenten el projecte 2018 per l’oficialitat de l’asturià. Impulsat per la Junta en Defensa de la Llengua Asturiana (XDLA), la proposta cerca una modificació de l’Estatut d’Autonomia que proclami l’asturià i el gallec-asturià com a idiomes oficials del Principat, juntament amb el castellà. La proposta es presenta a Gijón aquest 23 de setembre. La XDLA diu que té suports en diferents forces polítiques, cosa que segons l’entitat podria conduir a l’èxit de la demanda. Fins ara, Podem i Esquerra Unida han estat les forces que més clarament s’han posicionat a favor d’incloure l’oficialitat de l’asturià i del gallec-asturià. Foro Asturias ha fet manifestacions ambigües, mentre que PP, FSA (PSOE) i C’s s’hi han oposat. Dins de la FSA, però, hi ha un sector anomenat Socialistes per l’Oficialitat que busca que al Congrés que començarà aquest 29 de setembre el partit assumeixi l’objectiu de l’oficialització de l’asturià i del gallec-asturià.
L’asturià té entre 100.000 i 450.000 parlants a Astúries, depenent dels estudis consultats. Forma part d’un conjunt lingüístic més gran —l’asturlleonès— que s’estén per Lleó, Zamora i la comarca de Miranda, a Portugal. El gallec-asturià, o eonaviego, és parlat a la zona occidental d’Astúries, al llindar amb Galícia. L’Acadèmia de la Llengua Asturiana el veu com un idioma propi i diferenciat; la Reial Acadèmia Gallega el considera una variant del gallec.
L’asturià compta des de 1998 amb un grau limitat de protecció a Astúries, a partir de l’aprovació aquell any de la Llei d’ús i promoció de l’asturià. Les entitats en defensa de la llengua denuncien que l’administració incompleix sovint la llei i que els drets lingüístics que atorga són molt limitats.
I TAMBÉ
Hamàs ofereix converses per reunificar Gaza i Cisjordània. En un comunicat, el moviment islamista diu que està disposat a negociar amb Fatah la reunificació del poble palestí sota un únic govern. Segons Fatah, és “un pas en la bona direcció”. Altres intents anteriors d’assolir la reconciliació, però, han fracassat. Des de 2007, Hamàs controla Gaza mentre que Fatah, a través de l’Autoritat Palestina, governa Cisjordània.
Polèmica per la nova Llei d’educació d’Ucraïna. El ministre d’Afers Estrangers ucraïnès, Pavlo Klimkin, diu que està disposat a sotmetre el text a la consideració del Consell d’Europa, després de les crítiques dels governs de Rússia, Hongria i Romania. El punt de fricció és un article on s’especifica que les minories nacionals podran estudiar en les seves llengües només a preescolar i primària. Els tres estats esmentats consideren que això és una limitació excessiva i una violació dels drets lingüístics dels parlants de rus, hongarès i romanès. “No abandonarem els hongaresos” d’Ucraïna, ha dit Budapest.
Aralar, cap a l’autodissolució. El partit independentista basc celebrarà el 2 de desembre el seu VII Congrés, on la direcció proposarà a la militància dissoldre la formació, un cop s’han complert els seus objectius fundacionals, argumenta el president Patxi Zabaleta. La direcció proposarà als membres d’Aralar de continuar el treball per la independència del País Basc com a militants d’Euskal Herria Bildu, coalició en la qual Aralar està integrat com a partit des de 2012.
ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D'INTERÈS
- CBC: With fewer fluent speakers, demand for teachers of Indigenous languages is on the rise
- Osservatorio Balcani Caucaso: Serbia: nuova svolta di Vučić nella politica sul Kosovo
- Human Rights Watch: “Fuel on the fire”. Security force response to the 2016 Irreecha Cultural Festival
- OC Media: ‘The Great Day of Unity’ vs ‘the tragedy of the genocide’: Kabardino-Balkaria’s contradictory public holidays